15:45h - Nerd: DragonSlayer666

Finlàndia, 14’, web sèrie, Yle Areena (VOD)

Presenta: Roc Massaguer (periodista especialitzat i youtuber especialitzat en videojocs)

Els dos programes que trobem en aquesta sessió especial aporten dues maneres, dos punts de vista sobre com les televisions públiques s’estan aproximant al món dels videojocs i dels eSports i també, evidentment, als seus públics.

En aquest cas ens trobem davant d’una ficció multiplataforma. Per començar a desenvolupar Nerd: DragonSlayer666, la Yle va fer focus grups amb gamers per tal de crear un personatge verídic. Li van crear un compte a YouTube, que va revolucionar YouTube Finlàndia amb pocs dies (actualment té 88000 seguidors, en un país amb 200.000 adolescents), i el van fer anar a un esdeveniment d’eSports. D’aquesta manera, el personatge, DragonSlayer666, ja tenia seguidors, així que la sèrie també va tenir èxit de manera fàcil i ràpida, tant a YouTube com a Areena (Yle a la carta), tot i estar adreçada a un segment de públic molt concert. Actualment la sèrie ja passa per la tercera temporada. 

L’argument és molt senzill: DragonSlayer666 vol ser un campió de eSports, vol arribar a Jonkoping, i per això necessita entrenar-se (física i mentalment) mínim 10 hores al dia. Però la seva mare no pensa el mateix i li llença l’ordinador per les escales, de manera que es veu obligat a sortir de la seva habitació i enfrontar-se al món no virtual. Aconseguirà arribar a Jonkoping?

Actualment s’estan difuminant les fronteres entre els esports convencionals i els eSports? Requereixen la mateixa dedicació? Es pot socialitzar a través dels videojocs?

Dissabte 28 de novembre de 2020, 15.45h

Teatre del CCCB

12:45h - The Secret Diary of Hendrik Groen

Països Baixos, 32’, serie de ficció, Omroep MAX

Presenta: Cristina Froilan (estudiant UAB)

Durant el confinament provocat per la pandèmia de la Covid19, les residències de gent gran han estat a l’ordre del dia. Han estat dels espais més afectats per les defuncions, però també perquè ha quedat demostrat que pateixen problemes estructurals per falta de recursos, que es derivava en falta de personal i/o personal saturat, falta de material, falta d’espai… Cal tenir en compte, també, que les persones grans que viuen en residències estan, d’alguna manera, confinades durant tot l’any. De manera que el confinament ens ajuda (o ens ha ajudat) a posar-nos a la pell dels altres i a pensar com tractem, com a societat, les persones grans.

Hendrik Groen, el protagonista de la sèrie que ens ocupa, viu a una residència de gent gran. És 1 de gener i hi ha hagut una mort a la residència. Ell està preocupat. Diu que, quan ets gran, o bé et mors d’hora, o bé has d’aguantar una llarga llista d’enterraments. La vida a la residència és avorrida. Però ell no vol això; vol tenir una vida (i una mort) digna i, com a propòsit d’any nou, decideix escriure al seu diari tot el que passa dins de la residència. 

Amb moltes dosis d’humor i de crítica cap a la “silver economy”, aquesta sèrie s’adreça cap a un target televisiu molt actiu però, sovint, oblidat o amb contingut que no els interpel·la directament. Viure en una residència no vol dir “esperar que t’arribi l’hora” i Hendrik Groen ho vol demostrar.

Dissabte 28 de novembre de 2020, 12.45h
Teatre del CCCB

15:45h - Ragnarok

Dinamarca, 32’, e-Sport en directe, DR (fragment de 10’)
Presenta: Roc Massaguer (periodista especialitzat i youtuber especialitzat en videojocs)
Debat per videoconferència amb Tonny Christensen i Lasse Jørgensen (responsables del projecte Ragnarok)

Els dos programes que trobem en aquesta sessió especial aporten dues maneres, dos punts de vista sobre com les televisions públiques s’estan aproximant al món dels videojocs i dels eSports i també, evidentment, als seus públics.

Ragnarok és la retransmissió en directe d’un esdeveniment d’eSports a Minecraft. Es va retransmetre l’octubre del 2017 a DR Ultra, el canal per a jovent de la televisió pública danesa, i també al seu canal de YouTube. Però Ragnarok és molt més que una retransmissió en directe.

Tres equips (Dinamarca, Noruega i Finlàndia) competeixen entre ells en un món de Minecraft. L’objectiu és destruir la torre i la glowstone dels altres equips. Els equips tenen 45 jugadors i tres capitans (3 gamers famosos) cadascun. El món de Minecraft està dissenyat i construït pels espectadors de DR Ultra. A tot això s’hi afegeix la mitologia nòrdica: els usuaris fan servir el martell de Thor (mjolnir) per destruir la torre dels seus contrincants. La retransmissió en directe tenia comentaris d’un presentador de DR Ultra i de dos joves jugadors de Minecraft, alhora que els usuaris podien ajudar el seu equip des de la web de DR Ultra o parlar al xat en directe. 

Malgrat que els països nòrdics sempre han competit entre ells i que, en aquest cas, també és una competició, Ragnarok és un projecte transversal que vol fomentar el treball en equip i de cooperació entre països nòrdics i entre usuaris, alhora que  es vol fomentar la creativitat dels joves d’aquests països. Qui creieu que va guanyar? Ho sabreu al MINIPUT 2020! 

Dissabte 28 de novembre de 2020, 15.45h
Teatre del CCCB

10:15h - Radio Face

Irlanda del Nord, 29’, reality, BBC One Northern Ireland

Presenten: Anna Rotger i Sergi Molina (estudiants UB) 

Actualment les ràdios i, més concretament, els podcasts estan vivint una època daurada, sobretot entre la gent jove. Són fàcils i econòmics de produir però sobretot són fàcils i còmodes d’escoltar i permeten allò que coneixem com el “multitasking”. A més, durant el confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19, ha estat més fàcil fer ràdio que fer televisió i, d’alguna manera, les ràdios i els podcasts han estat els protagonistes durant aquests mesos estranys. 

En aquest cas, Radio Face és un híbrid entre ràdio i televisió. Parteix del famós programa The Nolan Show by Stephen Nolan, que s’emet cada matí en dies laborables i és considerat “the biggest radio show in the country”. S’hi discuteixen temes d’actualitat política i social i la gent hi truca per donar la seva opinió. Un cop s’acaba The Nolan Show, la discussió segueix a Radio Face i graven els protagonistes (els oients del programa de ràdio) allà on siguin: al cotxe, a la cuina de casa, al taxi, al menjador… Lluny de dependre de tertulians que es repeteixen programa rere programa, a Radio Face els tertulians són la gent de carrer, gent a qui afecten les problemàtiques que es discuteixen. 

Al capítol que podrem veure al MINIPUT, Norman, Anne Marie, Marie, Berte, Carmel, Mervyn i Heidi parlen del sistema de pensions, el salari mínim o les tarifes dels cànons televisius, amb propietat i en primera persona. Anne Marie, per exemple, afirma que ella depèn d’una pensió per viure però que això no implica que no treballi, ja que és una “mare a jornada completa”.

Dissabte 28 de novembre 2020, 10:15h
Teatre del CCCB

11:45h - Phone of the wind

Japó, 49’, documental, NHK

Presenta: Natxo Garrido (psicòleg clínic de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa)

Hi ha espais a les nostres societats pel dol i la pèrdua? Cinc anys després del terratrèmol i tsunami del nord-est del Japó, hi ha zones que ja es comencen a recuperar. Otsuchi (Prefactura d’Iwate), una de les zones més afectades, mica en mica torna a la normalitat però la situació no és igual per a tothom. Una de cada quatre persones encara viuen en habitatges temporals i hi ha cossos que encara no s’han trobat. La recuperació emocional tampoc no és igual per a tothom.

Itaru Sasaki va col·locar una cabina telefònica amb un telèfon desconnectat al seu jardí per poder parlar amb el seu cosí, que s’havia mort un any abans del tsunami. Mica en mica la cabina es va anar fent popular entre els familiars de les víctimes del tsunami, que hi anaven per poder parlar amb les persones que estimen i que van perdre. La cabina atreu més homes que dones. Les converses són d’allò més variades: alguns néts expliquen als avis que ja han fet els deures, alguns fills demanen als pares per què van marxar, d’altres ni tan sols poden articular paraules… La majoria els asseguren que els tornaran a trucar. 

Tot i que parteix d’una situació diferent, el gran nombre de morts que hi ha hagut a causa de la pandèmia de la Covid-19 ens fa plantejar si hi haurà un espai per aquest dol, per a aquesta sensació de pèrdua col·lectiva. Fa poc, Berta Goméz subratllava la importància del reconeixement públic de les víctimes del coronavirus a un article a Vice: “Por supuesto, la diferencia de contexto es determinante, (...) pero lo cierto es que esta comparación puede servir para advertirnos de la gravedad del momento, del enorme dolor que tantas muertes están causando, y nos obliga a preguntarnos por el tratamiento público que estamos dando a ese dolor.”

Si d’aquí poc feu un viatge al Japó i voleu visitar el telèfon del vent, la podeu trobar aquí. 

Dissabte 28 de novembre de 2020, 11.45h

Teatre del CCCB