Països Baixos, 32’, serie de ficció, Omroep MAX
Presenta: Cristina Froilan (estudiant UAB)
Durant el confinament provocat per la pandèmia de la Covid19, les residències de gent gran han estat a l’ordre del dia. Han estat dels espais més afectats per les defuncions, però també perquè ha quedat demostrat que pateixen problemes estructurals per falta de recursos, que es derivava en falta de personal i/o personal saturat, falta de material, falta d’espai… Cal tenir en compte, també, que les persones grans que viuen en residències estan, d’alguna manera, confinades durant tot l’any. De manera que el confinament ens ajuda (o ens ha ajudat) a posar-nos a la pell dels altres i a pensar com tractem, com a societat, les persones grans.
Hendrik Groen, el protagonista de la sèrie que ens ocupa, viu a una residència de gent gran. És 1 de gener i hi ha hagut una mort a la residència. Ell està preocupat. Diu que, quan ets gran, o bé et mors d’hora, o bé has d’aguantar una llarga llista d’enterraments. La vida a la residència és avorrida. Però ell no vol això; vol tenir una vida (i una mort) digna i, com a propòsit d’any nou, decideix escriure al seu diari tot el que passa dins de la residència.
Amb moltes dosis d’humor i de crítica cap a la “silver economy”, aquesta sèrie s’adreça cap a un target televisiu molt actiu però, sovint, oblidat o amb contingut que no els interpel·la directament. Viure en una residència no vol dir “esperar que t’arribi l’hora” i Hendrik Groen ho vol demostrar.
Teatre del CCCB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada