12:45h - DAY OF REUNION

 DAY OF REUNION

Japó, 48’, talk show, NHK

Presenta: Belén Jiménez (Doctora en Psicologia i investigadora)

Les noves tecnologies ens estan permetent fer coses que només semblaven possibles a la ciència ficció, com recrear persones mortes per mantenir-hi converses. Ho vam veure a la sèrie Black Mirror, al capítol “Be right back” (2013). Aquestes tècniques s’estan estudiant a les universitats per veure quins efectes tenen sobre el dol i al Japó n’han fet un programa a la televisió pública: Day of reunion, on un personatge famós (en el cas del capítol que veurem al MINIPUT, el còmic Tetsuro Degawa) es retroba amb una persona morta (en aquest cas, la seva mare) a través d’una recreació en pantalla. Al llarg del programa, parlen de records, de la història familiar, de què ha fet el fill des que la mare és morta... La recreació es fa a partir d’imatges i de records privats de la família i el plató té una decoració mínima per tal de genera més intimitat. 

Aquesta tècnica ofereix grans possibilitats, però també planteja molts dilemes ètics. Com treballa la televisió pública amb eines digitals, interfícies i intel·ligència artificial (IA) per apropar-se a la gent? Aquestes tecnologies aporten un valor afegit a les històries o el valor afegit són les tecnologies en sí? Necessites un programa de televisió on et retrobis en directe amb un ésser estimat que ja no hi és per plorar per ell/a i passar el procés del dol? És aquest el servei públic que volem i busquem? Realment reconnectem les persones o les alienem? Senten pressió les televisions per apuntar-se a aquesta “moda” o potser haurien d’experimentar més abans d’emetre-ho? Pot la Intel·ligència Artificial preparar-nos per la mort i el dol? Al MINIPUT veurem el programa i reflexionarem sobre tots aquests temes.

Dissabte 27 de novembre de 2021, 12:45h

Teatre del CCCB

18:15h - ROBBIE HOOD

ROBBIE HOOD

Austràlia, 10’, sèrie de ficció, SBS

Presenta: Laia Maza Barceló i Aleix Anton Lobato Vázquez (estudiants URV)

El Robin Hood del folklore anglès és ara objecte d’una revisió moderna australiana. Aquesta mini-sèrie (6 capítols de 10 minuts) australiana té com a protagonista un noi de 13 anys d’origen indígena que viu a Alice Springs, una comunitat rural allunyada del bullici de les grans metròpolis. Robbie és un “outsider” als marges de la societat, buscant-se la vida com pot per menjar i per oferir menjar a la seva família i amics. La sèrie no busca justícia social, sinó mostrar la màgia que hi ha en les històries ordinàries, alhora que mostrar una realitat, uns personatges “outsiders” i una llengua indígena que sovint estan poc representats a les ficcions, ja que una de les guionistes, Kodie Bedfort, és d’origen indígena i l’altre, Dylan River, va créixer a Alice Springs. 

No és casual, a més, que sigui la població indígena la que es troba en situació d’exclusió social (o gairebé). Com vam veure al MINIPUT 2016 amb el programa “Prison Songs”, gran part de la població reclusa és d’origen indígena i això s’agreuja a la presó de Berrimah, al nord d’Austràlia, on el 80% dels reclusos són indígenes. Com explicava el documental, els indígenes tenen 27 vegades més probabilitats d’acabar tancats a la presó que la resta de ciutadans.

Dissabet 27 de novembre de 2021, 18:15h

Teatre del CCCB

10:15h - CLOROFILIA: LOVE AND PLANTS

 CLOROFILIA: LOVE AND PLANTS

Argentina, 25’, sèrie, Canal Encuentros

Presenta: Marina Zubiaur (estudiant UPF)

Els documentals de divulgació científica (sobretot del gènere animal i vegetal) estan molt lligats a la televisió pública. Amb els anys, però, també s’han encasellat en un format molt estàndard, que arrisca poc. 

No obstant, aquest últim any hem vist com un documental de divulgació científica, si se’l pot classificar dins del gènere, ha guanyat el premi Oscar a Millor Documental, My Octopus Teacher (Lo que el Pulpo me enseñó, disponible a Netflix). Narrat quasi com una ficció, el documental ens endinsa al món dels pops. 

Una cosa semblant fa Clorofilia (Argentina, Canal Encuentros): és un documental de divulgació científica with a twist. A més, va un pas més enllà, perquè cada capítol barreja el documental amb algun altre gènere: comèdia, romàntic, thriller, ciència-ficció… El capítol que veurem al MINIPUT, barreja el documental de divulgació científica amb una història d’amor (a l’estil d’una telenovel·la), tot parlant de com s’aparellen i es reprodueixen les plantes. Com ho fa, una planta, per trobar la seva “mitja taronja”? Tal com afirma la sèrie, l’amor és la forma que ha trobat l’espècie humana per assegurar una cosa tan senzilla com la reproducció. 

La sèrie, a més, ens passeja pels impressionants paisatges que es poden veure per tot el territori argentí. Una mostra més de com es pot innovar i arriscar amb un format típicament tradicional.

Dissabte 27 de novembre de 2021, 10:15h

Teatre del CCCB

12:00h - HONG KONG CONNECTION: 721 YUEN LONG NIGHTMARE

HONG KONG CONNECTION: 721 YUEN LONG NIGHTMARE

Hong Kong, 22’, documental d’investigació, RTHK

Presenta: Eva Arderius (directora d’informatius de betevé)

A l’època de la post-veritat en què vivim, la veracitat dels fets és molt rellevant. Per això, els exercicis d’investigació periodística d’aquest estil són encara molt rellevants i segueixen tenint espai a les televisions públiques. A 721 Yuen Long Nightmare, les càmeres de videovigilància (i algunes imatges de telèfons mòbils personals) serveixen per reconstruir els fets de la nit del 21 de juliol de 2019 a Hong Kong, quan un grup d’homes armats amb troncs de bambú i pals metàl·lics van atacar un grup de manifestants que tornaven cap a casa d’una manifestació pro-democràcia. 

El programa recorda a Death in the Terminal, un programa d’Israel que es va poder veure al MINIPUT2017 i que també utilitzava l’efecte Rashomon (un fet, molts punts de vista).

El programa també ens fa plantejar fins a quin punt estem rodejats de càmeres de videovigilància a les ciutats. Existeix la privacitat? És ètic o legal que les càmeres ens gravin constantment? 

Finalment, el programa reflexiona sobre el paper de les televisions públiques quan hi ha manifestacions i revoltes als carrers. Quin és el seu paper? Com poden gestionar l’ira i la ràbia?

Dissabte 27 de novembre de 2021, 12:00h

Teatre del CCCB

10:45h - ULTRA STRIPS DOWN

ULTRA STRIPS DOWN

Dinamarca, 11', programa infantil, DR Ultra

Presenta: Aïda Torrent Ciudad (directora d’“Oh My Goig”)

Debat amb Jannik Schow (autor) i Claus Vive Christiansen (productor executiu)

No és la primera vegada que la cadena pública danesa (DR) s’endinsa en programes d’educació sexual. Un exemple és el programa “My Vagina & I / My Penis & I” que vam veure al MINIPUT 2020. Aquest cop, però, la DR va un pas més: “Ultra Strips Down” (Ultra es despulla) és un programa d’educació sexual adreçat a un públic infantil. En un plató de televisió, un grup de nens i nenes de 10 anys fan preguntes (sense filtre) a un grup d’homes i dones (a vegades és un grup mixt; a vegades, no mixt) que van despullats. No hi ha preguntes estúpides ni respostes equivocades. 

A la societat actual, els infants estan acostumats a navegar per Internet amb llibertat i tenen l’oportunitat de descobrir moltes coses pel seu compte. Però la possibilitat d’aprendre qualsevol cosa també és una porta oberta a la desinformació i a les “fake news”. Pel que fa al sexe, pot ser especialment enganyós. L’objectiu del programa, doncs, és oferir-los un espai segur, una plataforma en la què puguin confiar.  

Poques cadenes s’atrevirien a fer un programa així, però el format va ser adaptat per la televisió pública holandesa (NPO), amb el nom “Stripped down”.

Dissabte 27 de novembre de 2021, 10:45h

Teatre del CCCB

QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2021?

MINIPUT 2021

Dissabte 27 de novembre, de 10:00 a 21:00h 

Teatre del CCCB

Edició presencial (amb les mesures de seguretat vigents al moment)

Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure com es dóna la volta a formats tradicionals com la telenovel·la per aportar nous missatges (Clorofilia), com se segueix posant l’educació sexual al centre (Ultra strips down), com els mitjans es plantegen fins on poden arribar amb les noves tecnologies per parlar de la mort (Day of reunion), com el periodisme d’investigació segueix sent una part fonamental de les televisions públiques (721 Yuen Long Nightmare), com es replanteja la ficció a les televisions públiques, obrint-les a temes o col·lectius poc representats (Bathroom buddies o Robbie hood), complementat amb un debat sobre el paper de la ficció de les televisions públiques a l’època de les plataformes audiovisuals, i molt més!

Formats antics, missatges nous:

• Aquesta sèrie documental trenca esquemes a cada episodi. Clorofilia comença com una telenovel·la romàntica, parlant sobre l’aparellament de les plantes i les flors, però a mesura que avança es converteix en una pel·lícula de terror o una comèdia a l’estil de Wes Anderson. En definitiva, explora nous llenguatges per fer divulgació científica fugint del documental de natura clàssic. 

• S’han vist molts documentals sobre la guerra de Síria i els refugiats, però pocs com Homs and me: un documental on es narra el setge de la ciutat síria d’Homs des de dins, gravat amb una càmera domèstica i en primera persona. Una mostra de com els periodistes col·laboren amb els no-periodistes per crear documentals. Quin paper juga la mediació digital en aquests casos? 

Educació sexual al centre al centre de la programació:

• No és el primer cop que la cadena danesa DR s’endinsa en els temes d’educació sexual. En aquest cas, però, fa un pas més, perquè Ultra Strips Down és un programa adreçat a un públic infantil. A un plató de televisió, un grups de nens i nenes d’uns 10 anys fa preguntes sense complexes a un grup d’homes i dones (a vegades és un grup mixt; a vegades, no) que estan despullats. No hi ha preguntes estúpides ni respostes incorrectes. El programa pretén presentar als nens i nenes una plataforma en la què puguin confiar-hi. 

Periodisme i tecnologia:

• 721 Yuen Long Nightmare intenta reconstruir els atacs que van tenir lloc a Yuen Long Street (Hong Kong) la nit del 21 de juliol de 2019 a través de càmeres de videovigilància, en un excel·lent exercici d’investigació. El programa ens fa plantejar com s’han de cobrir les protestes i manifestacions o quin és el rol de les televisions públiques quan hi ha gent manifestant-se als carrers. Alhora, també ens fa adonar de fins a quin punt vivim rodejats de càmeres de videovigilància que ens controlen constantment.  

• Les noves tecnologies ens permeten fer coses que no havíem pogut fer mai abans, com tenir converses amb persones mortes. Així ho fan a Day of reunion, on un personatge famós del Japó té una conversa amb una persona difunta a través d’una recreació en pantalla. A nivell acadèmic s’està estudiant i ho havíem vist a la ficció, al capítol “Be right back” de Black Mirror (2013), però és un dels primers exemples que podem veure en un programa de no ficció.

Canviant el focus:

• Robbie Hood és una minisèrie australiana que adapta un conte clàssic. Al MINIPUT 2016 vam veure Prison Songs, un documental musical que mostrava la vida de presó de Berrimah, al nord d’Austràlia, on el 80% dels reclusos són indígenes. En aquesta sèrie, els protagonistes, la majoria d’ells d’origen indígena, viuen als marges de la societat i fan virgueries per buscar-se la vida. La sèrie no busca justícia social: busca explicar una història i uns personatges “outsiders” que sovint no veiem a la ficció.

• Sovint es diu que les noies tenen tendència a anar juntes al lavabo. Basant-nos en Bathroom buddies, podem afirmar que és cert. En aquesta comèdia finesa, dues amigues i companyes de pis van sempre juntes al lavabo i allà hi riuen, hi ploren, hi mengen i hi dormen. En escenes curtes i sense sortir mai del bany, la sèrie planteja temes d’actualitat com el feminisme o l’apropiació cultural.