11:45h - Phone of the wind

Japó, 49’, documental, NHK

Presenta: Natxo Garrido (psicòleg clínic de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa)

Hi ha espais a les nostres societats pel dol i la pèrdua? Cinc anys després del terratrèmol i tsunami del nord-est del Japó, hi ha zones que ja es comencen a recuperar. Otsuchi (Prefactura d’Iwate), una de les zones més afectades, mica en mica torna a la normalitat però la situació no és igual per a tothom. Una de cada quatre persones encara viuen en habitatges temporals i hi ha cossos que encara no s’han trobat. La recuperació emocional tampoc no és igual per a tothom.

Itaru Sasaki va col·locar una cabina telefònica amb un telèfon desconnectat al seu jardí per poder parlar amb el seu cosí, que s’havia mort un any abans del tsunami. Mica en mica la cabina es va anar fent popular entre els familiars de les víctimes del tsunami, que hi anaven per poder parlar amb les persones que estimen i que van perdre. La cabina atreu més homes que dones. Les converses són d’allò més variades: alguns néts expliquen als avis que ja han fet els deures, alguns fills demanen als pares per què van marxar, d’altres ni tan sols poden articular paraules… La majoria els asseguren que els tornaran a trucar. 

Tot i que parteix d’una situació diferent, el gran nombre de morts que hi ha hagut a causa de la pandèmia de la Covid-19 ens fa plantejar si hi haurà un espai per aquest dol, per a aquesta sensació de pèrdua col·lectiva. Fa poc, Berta Goméz subratllava la importància del reconeixement públic de les víctimes del coronavirus a un article a Vice: “Por supuesto, la diferencia de contexto es determinante, (...) pero lo cierto es que esta comparación puede servir para advertirnos de la gravedad del momento, del enorme dolor que tantas muertes están causando, y nos obliga a preguntarnos por el tratamiento público que estamos dando a ese dolor.”

Si d’aquí poc feu un viatge al Japó i voleu visitar el telèfon del vent, la podeu trobar aquí. 

Dissabte 28 de novembre de 2020, 11.45h

Teatre del CCCB