dilluns, 21 d’octubre de 2019

15:40h - Oops, we forgot your order

(Corea del Sud, reality, 55’, KBS)

Presenta: Mercè Oliva (UPF)

Una de les malalties més comunes de les poblacions envellides és la demència. A Corea del Sud, més d’un milió de persones la pateix, encara que moltes vegades no es digui ni tan sols als familiars per por a ser aïllat. La demència, per la població coreana, suposa la “mort social” i no se’n parla als mitjans de comunicació. 



Amb l’objectiu de canviar la visió sobre la demència i seguint un exemple japonès, es va crear un restaurant al centre de Seül on els errors eren acceptats i sovint se sentia dir “no he demanat això”. Els cambrers eren 5 persones grans amb problemes de demència, coordinats per la cantant Song Euni i amb el famós xef Lee Yeonbok a la cuina. Per crear el programa, es va treballant juntament amb el Seoul Dementia Centre i al càsting s’hi van presentar més de 100 persones. Un cop seleccionats, es va donar petites càmeres als participants perquè gravessin la seva vida diària i mostressin les dificultats de viure amb demència, no només pels pacients sinó també pels familiars i acompanyants, que moltes vegades tenen molt poc suport i també ho viuen amb vergonya i pudor. 



El programa va tenir molt èxit a Corea del Sud i, gràcies a això, ara es parla de demència a altres programes i mitjans. Tot i que no hi va haver proves mèdiques als participants, la directora considera que hi va haver una millora en tots ells, ja que després del programa se sentien més vius, més acceptats i amb menys vergonya, fet que també s’aplicava als seus familiars. Channel 4 va adaptar el programa, The Restaurant That Makes Mistakes, de la mà de Luke Genower, creador del reality Old People’s Home for 4 Year Olds, que vam veure al MINIPUT 2018. 

Si voleu més informació sobre el projecte japonès que va inspirar el programa coreà, podeu fer clic aquí.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 15:40h
Teatre del CCCB, Barcelona

divendres, 18 d’octubre de 2019

11:35h - 100 Cameras

(Japó, factual entertainment, 30’, NHK)
Presenta: Joan Sanmartí (estudiant del Tecnocampus Mataró)

En el cinquantè aniversari de la revista i editorial de manga més venuda al Japó, Shonen Jump, la NHK va instal·lar 100 càmeres a les seves oficines per mostrar com es treballa i com s’inicien o es cancel·len els serials, alguns tan exitosos com One Piece. Amb tan sols quatre dies de rodatge (dos dels quals són els més destacats), van obtenir 2500 hores de metratge. Amb l’ajuda d’intel·ligència artificial per detectar el metratge amb veu humana, el resultat és un documental on s’observa, sense cap entrevista ni intervenció, els treballadors com si fossin animals salvatges. 



En una oficina amb 18 editors i cap dona, veure els seus hàbits i costums (per exemple, no són un grup massa ordenat) és d’allò més entretingut. A més, un duet còmic molt famós al Japó comenta els seus actes per fer més entenedora la trama. El programa ha tingut tant èxit que ja s’està preparant el segon i tercer capítol.



Dissabte 30 de novembre de 2019, 11:35h
Teatre del CCCB, Barcelona

dimecres, 16 d’octubre de 2019

18.40h - #followme

(Països Baixos, documental a Instagram, 50’, NPO 3)
Presenta: David Villarreal (estudiant de la UAB)

Al MINIPUT 2016 vam passar el programa Superstream me, un experiment radical emès en directe on dos personatges emetien la seva vida ininterrompudament al llarg de quinze dies en una pàgina web de la VPRO. Uns anys després, un dels seus protagonistes, Nicholaas Veul, segueix investigant sobre les xarxes socials i els efectes de compartir tot el que fem i creem. En aquest cas, es tracta del documental #followme, que va ser creat com un documental d’Instagram. Al compte @followme.doc anaven penjant diverses càpsules temàtiques (com a Instagram stories9 a mesura que avançava el documental. Un cop acabat, van penjar la versió completa a Instagram TV (que justa acabava de començar, al novembre de 2018). Una setmana més tard, es va emetre a la televisió dels Països Baixos. Al MINIPUT 2018, vam poder veure el curt #tagged, gravat en vertical i també de la cadena NPO 3. 



El documental indaga en les profunditats d’Instagram i la indústria que s’amaga al seu darrere. Per molts adolescents i joves, Instagram és la xarxa social més popular. Molts d’ells, és la primera que miren quan es lleven i d’on en treuen les notícies d’actualitat. En una societat on prima la imatge i on likes i followers són la nova moneda de canvi, com es guanyen diners? Com funciona aquesta indústria? Qui són els guanyadors i qui els perdedors? 



El creador i director es va posar en acció i va jugar amb les regles d’Instagram: va comprar seguidors i likes falsos, va participar en fòrums de comentaris (comment pods), va utilitzar l’aplicació russa Commenter… Com a resultat, van bloquejar el compte del documental per massa seguidors falsos!

Si voleu consultar el compte d'Instagram que es va crear pel documental, podeu clicar aquí.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 18:40h
Teatre del CCCB, Barcelona

dilluns, 14 d’octubre de 2019

QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2019?

Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure el talent jove emergent prenent veu i mostrant el seu món (Anne+ i Gorda); un esforç per conscienciar la població sobre la depressió (Between Life and Death), la demència (Oops, we forgot your order) o les discapacitats físiques (Taboo) amb una barreja d’humor i honestedat; una exploració sobre la relació de la gent jove amb els seus genitals (My Vagina & I); la història revisitada a través del llenguatge audiovisual i en primera persona (Una historia necesaria i The Stranger) i un monòleg de la mà d'Elisenda Carod, Elisenda Rovira i Charlie Pee que repassarà els millors programes de les 25 edicions del MINIPUT, entre altres.

FALTA CARTELL MINIPUT

Talent jove per a públic jove
    • “Tothom en té, però quasi mai se’n parla.” Així comença el programa My Vagina & I, un factual de la cadena danesa DR3 que demostra que “el que tenim entre les cames afecta el que ens passa al cap. Dit en altres paraules, és un espai on la gent jove parla sobre diferents temes relacionats amb els genitals (la masturbació, la depilació, etc.) intentant trencar tabús. Tot això ho fa des de l’anonimat mostrant, única i exlusivament, genitals.
    • En una societat dictada pels cànons de bellesa femenins, estar grassa no és fàcil. I cada cop menys, ja que a través de les xarxes socials es ven la idea que el progrés personal passa per perdre pes i posar-se en forma. La sèrie Gorda, produïda per UN3 (canal públic administrat per la Universidad Nacional 3 de Febrero) i dirigida per tres dones a partir de les seves experiències, aborda des de la “gordofòbia” un conjunt de fòbies, racismes i models de violència quotidiana que van més enllà de la simplifació.  
    • Cansades de veure històries d’homosexuals que surten de l’armari o que tenen unes relacions traumàtiques, les creadores d’Anne+ van voler fer “la sèrie que haurien volgut veure d’adolescents”: una noia qualsevol tenint relacions amb altres persones, sense que la sèrie se centri exclusivament en la seva orientació sexual. Finançada inicialment a partir de micromecenatge, va fer el salt a la televisió pública i va aconseguir una àmplia audiència, assegurant així la producció de la segona temporada.  
La TV pública com a eina per conscienciar
    • L’envelliment de la població dels països occidentals més avençats és innegable. Això pot comportar, en molts casos, problemes de demència. A Corea del Sud, on l’esperança de vida és de 82 anys, quan una persona pateix demència se l’aparta de la vida pública. El reality Oops, we forgot your order posa 5 persones amb demència de cara al públic en un restaurant, tot mostrant els reptes, complexitats I recompenses que suposa treballar amb elles.
    • On són els límits de l’humor? Una persona amb una discapacitat física, pot fer broma de la seva pròpia discapacitat? A Taboo, un factual entertainment, un còmic passa una setmana amb 4 persones que tenen alguna discapacitat. Al cap d’uns mesos, fa un monòleg humorístic amb el contingut que ha extret de la seva estada, davant d’un públic que també té, en la seva majoria, alguna discapacitat física. Aconseguirà fer-los riure? Traspassarà els límits del bon gust?
    • La depressió és una de les principals causes de mort entre la gent jove. Basat en una forma de teràpia existent, Between life and death emparella un jove amb depressió amb un altre que té una malaltia terminal i en fa un seguiment durant un any. Per fer-ho, van treballar conjuntament amb professionals experts en aquest tipus de teràpia,  sent conscients de les qüestions ètiques que plantejava fer servir aquesta teràpia amb fins televisius. També van habilitar un chatbot, en col·laboració amb el National Suicide Helpline.
Revisitar la història a través del llenguatge audiovisual i en primera persona
    • A vegades la memòria ens falla i no recordem bé les coses, o se’ns hi barregen les emocions i fa que no ho veiem del tot clar. A través de les imatges i dels continguts de les xarxes socials, tot barrejant realitat i ficció, revivim la història de l’Amanda a The Stranger, que va ser contactada per Casper a través de Facebook. El que començava sent una història d’amor es va acabar convertint en una cosa molt diferent. 
    • La sèrie Una historia necesaria neix de la voluntat de reconstruir audiovisualment la realitat que es va viure a Xile a partir de 1973, amb el cop d’estat militar liderat per Augusto Pinochet. L’objectiu és donar a conèixer aquesta realitat a les noves generacions per tal de conscienciar-les sobre la memòria història i evitar que es pugui arribar a repetir. La sèrie va guanyar el premi International Emmy 2018 a Millor Sèrie Curta. 
    • El MINIPUT arriba a les 25 edicions i tant la televisió com els hàbits de consum han canviat molt. Quins programes segueixen ressonant a les nostres televisions i als notres imaginaris? Quins semblaven molt trencadors però han acabat en l’oblit? Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee ens guiaran, amb moltes dosis d’humor i de feminisme, pels 25 anys de la Mostra de TV de Qualitat.


Us esperem el dissabte 30 de novembre de 2019 al Teatre del CCCB per veure aquests programes i molts més!
Entrada gratuïta, inscripcions a www.miniput.cat/inscripcions 

dilluns, 12 de novembre de 2018

MINIPUT 2018: Buscant nous mites televisius


Ja tenim aquí l'spot del MINIPUT 2018! Produït per Boogaloo Films, representa un càsting on els participants intenten imitar grans moments històrics de la nostra televisió. Us en sona algun? Com l'imitaríeu vosaltres?

MINIPUT 2018 
BUSCANT NOUS MITES TELEVISIUS



Us esperem el dissabte 1 de desembre al Teatre del CCCB, de 10 a 21h.
Entrada gratuïta i inscripcions a www.miniput.cat/inscripcions

Consulteu tota la programació aquí.