13:45 FISH BINGO

Durant la pandèmia de la COVID-19, vam haver d'empescar-nos noves maneres d'oci i de connectar amb la gent del nostre voltant tot respectant les mesures de seguretat i de distància social. Totes aquelles activitats d'oci que abans de la COVID es celebraven en massa - concerts, espectacles, festes, competicions esportives - es van haver d'anul·lar o de reformular. Camps de futbol sense públic, concerts per streaming, gires cancel·lades...

La cadena danesa DR va trobar una manera innovadora d'adaptar-se a aquesta situació i seguir fent servei públic, convocant a 110.000 danesos a connectar i participar en la mateixa activitat en directe, però respectant totes les mesures COVID. Com? A través de "Fish Bingo" un format game show multiplataforma que convidava a tots els danesos i daneses a participar en un bingo en directe, que a més, involucrava els pescadors i la pesca, una afició que es va popularitzar amb l'arribada de la pandèmia.

El joc funcionava de la següent manera: 90 danesos sortien a pescar a 9 llocs diferents de tota Dinamarca. Cada un dels pescadors o pescadores portava un número de l'1 al 90 a l'abric. Tots els llocs de pesca tenien càmeres en directe que filmaven els participants capturant peixos. Quan un d'ells capturava un peix, el número del bingo corresponent apareixia a la pantalla. Des de casa, els espectadors i espectadores imprimien cartons de bingo i jugaven a temps real.

"Fish Bingo", més enllà de servir d'entreteniment, també explorava per què la pesca s'havia tornat tan popular a Dinamarca durant la pandèmia. Per altra banda, en un moment on havíem de passar la majoria del nostre temps reclosos a casa, aquest bingo oferia una escapada i connexió directa a la natura, encara que fos virtualment.

És per això que la participació en línia va ser altíssima, i va saber atreure públics molt diferents. "Fish Bingo" és un exemple de com a vegades sorgeixen solucions enginyoses per situacions que ningú podia preveure, idees i formats que segurament no hauria existit mai si no fos per una situació que estava fora del nostre control.

Al #MINIPUT2022 tindrem la sort de parlar de tot això i més amb el seu creador Kare Vedding.

16:25 ANIMALXS

L'any passat al #MINIPUT2021 vam veure 'Ultra Strips Down', un programa infantil de la televisió pública danesa que té l'objectiu d'oferir un espai segur als infants per aprendre i resoldre els seus dubtes sobre la sexualitat, els cossos, la higiene íntima... 

Avui dia els nens i nenes tenen accés a la informació immediat i infinit a través d'internet. Això pot ser positiu en molts aspectes, però també pot portar-los a la desinformació o a un tipus de contingut que no haurien de veure fins a tenir uns coneixements suficients i haver format un esperit crític.

A més, la sexualitat és un tema especialment complicat, i la manera en com es tracta online moltes vegades pot ser perjudicial per nens, nenes, adolescents i joves que estan aprenent sobre el tema i sobre elles i ells mateixos.

Aquest any al MINIPUT2022 veurem 'Animalxs' un programa del canal colombià Capital que se centra en adolescents que estan començant a descobrir i experimentar la seva sexualitat, i en com fer-ho d'una manera segura i lliure.

La sexualitat és un tema hiperpresent en la societat, però alhora, també està ple de tabús. La sèrie "Animalxs" prova de trencar-los història a història i capítol a capítol. Cada episodi explica la història d'un o una jove diferent, amb un to informal, íntim i casual, com si ho estiguessin explicant a un millor amic. D'aquesta manera comparteixen les seves pors, alegries, primeres vegades, i totes aquelles preguntes i respostes amb les quals s'han anat trobant en el camí de definir la seva identitat i experimentar la seva sexualitat. Cada un dels joves que explica la seva història ho fa amb la seva veu pròpia (i única), i tria un tòtem animal amb el qual representar-se en les animacions que posen imatges al seu relat.

La idea és que siguin els i les adolescents qui s'expliquin les coses entre si mateixos, amb l'objectiu de parlar-ne el més còmode i directament possible. Les converses sobre gaudi i plaer es mesclen amb les de consentiment i límits, per tal d'ajudar-los a prendre decisions informades i responsables que donin pas a gaudir i experimentar la seva sexualitat sense patir conseqüències negatives.

Veurem un episodi i parlarem de tot això i més al #MINIPUT2022. Anima't! 

16:40 CRAZY FOR VIEWS

Ja fa temps que YouTube va incorporar publicitat i anuncis al seu reproductor. Ara ens podem trobar anuncis abans, durant i després del vídeo, i molts usuaris a internet comencen a queixar-se que cada cop n'apareixen més. Si no vols veure'ls, has de subscriure't a Youtube Premium.

Les plataformes de vídeo en demanda també funcionen per subscripció, i fins ara, no havien incorporat anuncis per aquest motiu. Els anuncis, però, també han arribat a Netflix, que ha llançat un nou pla de subscripció amb anuncis per a després de molts anys assegurant que mai ho faria. El conglomerat Atresmedia ha respost a aquesta notícia amb sarcasme.

Atresmedia posa en dubte, en veu ben alta, si les plataformes VOD estan derivant cada vegada més cap a un format semblant a la televisió. La novetat, decantant-se per la tradició.

Però què és el que realment diferencia a les plataformes de la televisió convencional? Si una cosa funciona en una, funciona en l’altra? 

Aquesta és una de les preguntes principals del documental coreà 'Crazy For Views'. Sabrien triomfar a YouTube dos productors de televisió exitosos i amb molta experiència? Cho Youngjoong fa tretze anys que es dedica a la televisió, i Jung Yong-jae és un productor jove i innovador. 

A 'Crazy For Views', s’enfronten en una competició per veure qui aconsegueix més seguidors en menys temps. Yong-jae utilitza la seva joventut com a arma per apropar-se al públic, i Youngjoong utilitza la seva experiència criant tres fills per obrir un canal on divulga consells per la criança.

Aquest format de “documental sitcom” té l’objectiu d’il·lustrar l’enfrontament de la televisió i les seves alternatives, però també posa el focus l’impacte de la política de nombre d’espectadors i aquesta "bogeria de les visites" en la creació de continguts per sobre de tot: la qualitat, l'artesania, la relació amb el públic... 

Si vols veure i comentar Crazy For Views, vine al MINIPUT el 26 de novembre al CCCB!

18:50 THE LESSON

Saps què tenen en comú les sèries Euphoria (HBO) i Homeland (Showtime)? Que totes dues estan inspirades per sèries israelianes. 

La versió israeliana d'Euphoria comparteix temàtica general amb l'americana, totes dues giren al voltant de l'adolescència, les drogues, l'amor, l'amistat i el trauma. Una hipèrbole de la joventut d'avui dia que a Estats Units es va convertir en un gran èxit instantàniament.

La versió israeliana de Homeland substitueix Estats Units i Irak per Israel i Palestina i està basada en la història real dels dos creadors a l'exèrcit. L'exèrcit, la guerra, el racisme i la religió són dels temes que creen més polèmica i que més divideix la població en ambdues societats.

Aquest any, ha estat una sèrie israeliana, i no la seva versió americana, la que s'ha endut els premis. "The Lesson" va guanyar el premi a la millor sèrie i a la millor actriu per la seva protagonista al prestigiós festival de Canneseries aquest darrer abril - i és una sèrie de la televisió pública.

"The Lesson" explica la història d'una discussió entre un professor d'institut i una alumna rebel que acaba sortint de l'aula per arribar molt, molt més lluny, gràcies (o per culpa) d'una publicació a les xarxes socials Aquesta sèrie explora també té en el seu centre temàtic la religió, el racisme, la tolerància i les diferències ideològiques.

Però el focus es posa en la moral, en dues persones que no estan disposades a afluixar la corda encara que les repercussions del seu debat siguin doloroses i desastroses per ells i per les persones que estimen, canviant-los la vida per sempre.

Aquesta ficció, que es divideix en sis capítols, també proposa una reflexió sobre el poder indomable de les xarxes socials i la manipulació dels mitjans, en una època on qualsevol discussió pot acabar convertint-se en una perillosa bola de neu.

Al #MINIPUT2022 veurem el primer capítol amb presentació de Victor Sala, co-director del Serielizados Fest.

12:25 SENIOR PROM

Quan és l'última vegada que has vist una persona o personatge queer a la televisió? Era a una sèrie, a una tertúlia, a un reality, al telenotícies?

D'entrada, algú podria pensar que la televisió ha avançat molt en termes de diversitat i representació en les últimes dècades. I tot i que certament ha evolucionat molt des dels seus inicis, molts estudis apunten no només que hi ha una falta de representació i participació de persones LGBTQ+ a la televisió en general, sinó que sovint, i sobretot en la ficció, si la representació està fortament basada en estereotips, prejudicis i en la mofa, acaba tenint més repercussions negatives que positives.

Alguns dels exemples són l'estereotip del millor amic gai, aquell personatge secundari afeminat, superficial i esbojarrat que acompanya a la protagonista de compres i la sent parlar del seu interès amorós; la dona trans disfressada, que serveix de mofa o de gir inesperat de guió, o la lesbiana hipermasculinitzada que és "un més" del grupet d'homes protagonistes o bé la lesbiana hipersexualitzada, que veu la seva idenitat reduïda a una fantasia masculina.

No només això. Fa uns anys, usuaris a les xarxes van començar a identificar un patró que es repetia sovint a les ficcions i que van nomenar com "Bury Your Gays" (enterra els teus gais). Aquest fenomen consistia en la mort o desaparició sobtada i dramàtica d'un personatge queer, normalment molt estimat pel públic. Diferents estudis els donaven la raó: els personatges LGBTQ+ tenien més números de morir que els heterosexuals. Això podia ser degut al fet que normalment els personatges queer eren secundaris i no "tan importants" com els seus companys protagonistes i heterosexuals. Però també van observar altres casos on simplement utilitzaven aquest personatge queer per explotar el dramatisme i la tragèdia: personatges que no eren acceptats per la família i la societat i es convertien en villans o es suïcidaven,  personatges que morien de SIDA o en un accident tràgic un parell de capítols després de conèixer l'amor de la seva vida...

Evidentment, hi ha molts altres exemples de personatges i persones que han aparegut a la televisió i han tingut un impacte molt positiu en els espectadors i espectadores. Els nens i nenes avui dia tindran molts més referents a les pantalles que els que van tenir els seus pares i mares o els seus avis i àvies. "Senior Prom" és un programa del canal estatunidenc PBS que se centra exactament en això, en allò que no van poder viure les generacions LGBT del passat. Generacions que van lluitar tota la seva vida pels drets que tenim avui en dia i que durant el camí van haver de renunciar, o no els van deixar, viure segons quines coses. 

La generació de l'Stonewall a Estats Units va haver de deixar córrer, per exemple i entre moltes altres coses, a l'experiència del "prom", el famós ball de final de curs, ja fos perquè no podien anar-hi amb qui volien, o perquè havien de disfressar-se d'algú que no eren, o perquè havien estat alienats completament de la societat i tots els seus ritus. És per aquest motiu, que en forma d'agraïment i amb l'objectiu d'aquest cop sí, celebrar-se i gaudir-se, el canal PBS organitza i enregistra el seu propi "Senior Prom".

Aquests cop, els protagonistes van al ball i ho fan amb qui volen i com volen. El focus d'aquesta peça documental està en el gaudi, en la comunitat i en l'homenatge i l'agraïment dels passos fets. En la importància no només de veure'ns representats a la pantalla, sinó també de poder veure'ns identificats i identificades en l'alegria i en els finals feliços.

El veurem i en parlarem amb Març Llinàs, guionista i humorista, al #MINIPUT2022 el proper dissabe 26 de novembre.