MINIPUT 2021
Dissabte 27 de novembre, de 10:00 a 21:00h
Teatre del CCCB
Edició presencial (amb les mesures de seguretat vigents al moment)
Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure com es dóna la volta a formats tradicionals com la telenovel·la per aportar nous missatges (Clorofilia), com se segueix posant l’educació sexual al centre (Ultra strips down), com els mitjans es plantegen fins on poden arribar amb les noves tecnologies per parlar de la mort (Day of reunion), com el periodisme d’investigació segueix sent una part fonamental de les televisions públiques (721 Yuen Long Nightmare), com es replanteja la ficció a les televisions públiques, obrint-les a temes o col·lectius poc representats (Bathroom buddies o Robbie hood), complementat amb un debat sobre el paper de la ficció de les televisions públiques a l’època de les plataformes audiovisuals, i molt més!
Formats antics, missatges nous:
Aquesta sèrie documental trenca esquemes a cada episodi. Clorofilia comença com una telenovel·la romàntica, parlant sobre l’aparellament de les plantes i les flors, però a mesura que avança es converteix en una pel·lícula de terror o una comèdia a l’estil de Wes Anderson. En definitiva, explora nous llenguatges per fer divulgació científica fugint del documental de natura clàssic.
S’han vist molts documentals sobre la guerra de Síria i els refugiats, però pocs com Homs and me: un documental on es narra el setge de la ciutat síria d’Homs des de dins, gravat amb una càmera domèstica i en primera persona. Una mostra de com els periodistes col·laboren amb els no-periodistes per crear documentals. Quin paper juga la mediació digital en aquests casos?
Educació sexual al centre al centre de la programació:
No és el primer cop que la cadena danesa DR s’endinsa en els temes d’educació sexual. En aquest cas, però, fa un pas més, perquè Ultra Strips Down és un programa adreçat a un públic infantil. A un plató de televisió, un grups de nens i nenes d’uns 10 anys fa preguntes sense complexes a un grup d’homes i dones (a vegades és un grup mixt; a vegades, no) que estan despullats. No hi ha preguntes estúpides ni respostes incorrectes. El programa pretén presentar als nens i nenes una plataforma en la què puguin confiar-hi.
Periodisme i tecnologia:
721 Yuen Long Nightmare intenta reconstruir els atacs que van tenir lloc a Yuen Long Street (Hong Kong) la nit del 21 de juliol de 2019 a través de càmeres de videovigilància, en un excel·lent exercici d’investigació. El programa ens fa plantejar com s’han de cobrir les protestes i manifestacions o quin és el rol de les televisions públiques quan hi ha gent manifestant-se als carrers. Alhora, també ens fa adonar de fins a quin punt vivim rodejats de càmeres de videovigilància que ens controlen constantment.
Les noves tecnologies ens permeten fer coses que no havíem pogut fer mai abans, com tenir converses amb persones mortes. Així ho fan a Day of reunion, on un personatge famós del Japó té una conversa amb una persona difunta a través d’una recreació en pantalla. A nivell acadèmic s’està estudiant i ho havíem vist a la ficció, al capítol “Be right back” de Black Mirror (2013), però és un dels primers exemples que podem veure en un programa de no ficció.
Canviant el focus:
Robbie Hood és una minisèrie australiana que adapta un conte clàssic. Al MINIPUT 2016 vam veure Prison Songs, un documental musical que mostrava la vida de presó de Berrimah, al nord d’Austràlia, on el 80% dels reclusos són indígenes. En aquesta sèrie, els protagonistes, la majoria d’ells d’origen indígena, viuen als marges de la societat i fan virgueries per buscar-se la vida. La sèrie no busca justícia social: busca explicar una història i uns personatges “outsiders” que sovint no veiem a la ficció.
Sovint es diu que les noies tenen tendència a anar juntes al lavabo. Basant-nos en Bathroom buddies, podem afirmar que és cert. En aquesta comèdia finesa, dues amigues i companyes de pis van sempre juntes al lavabo i allà hi riuen, hi ploren, hi mengen i hi dormen. En escenes curtes i sense sortir mai del bany, la sèrie planteja temes d’actualitat com el feminisme o l’apropiació cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada