12:25h SUITCASES BY BELÉN

"Durant molt de temps, els nostres arxius estaven als psiquiàtrics i a les comissaries de policia. Avui tenim els nostres propis arxius on comencem a explicar la nostra història", diu Belén.

Durant dècades de silenci, les històries i les vides de les dones trans a Argentina havien estat amagades i reprimides. Els únics indicis de la seva existència queia en mans de persones i entitats que no tenien cap intenció de deixar-les explicar la seva història. Per això l’any 2012 Maria Belén Correa i Claudia Pía Baudracco, totes dues activistes trans, creen l’Arxiu de la Memòria Trans (AMT).

L’AMT va començar amb una caixa de sabates plena de fotografies. Ara, L’Arxiu de la Memòria Trans a Argentina és un espai per la protecció, construcció i reivindicació de la memòria trans: conté al voltant de 15000 documents, des de princips de segle XX fins els anys 90: fotografies, pel·lícules casolanes, diaris personals, articles de revistes, cartes, passaports, DNIs… Ara, són elles les que expliquen la seva pròpia història, una història marcada per un gran esperit de comunitat i sororitat.

“Si aquestes fotos són aquí, és perquè van sobreviure gràcies a alguna companya i va ser per això que van arribar a les nostres mans”, diu María Belén. “Totes porten marques, les petjades de les mudances, les corregudes, les inundacions, els segrestos… Les seves taques i ratllades son respectades per l’equip de preservació que porta endavant a l'Arxiu.”

Al #MINIPUT2022 veurem el primer episodi fet a partir d’aquest arxiu, “Suitcases by Belén”. La sèrie completa són 4 peces curtes en format d'assaig documental, a través dels quals les protagonistes reconstrueixen la seva pròpia història.

La de Belén comença en un petit poble rural on sortir-se dels paràmetres cisheterosexuals estava molt estigmatitzat i suposava un perill a la seva integritat. Quan s’escapa a Buenos Aires, Belén hi troba una comunitat de noies trans que també s’estan escapant d’algú o d’alguna cosa. El seu relat i el de les seves companyes ens permeten, per fi, entendre i honrar l’experiència de totes aquelles dones trans que van viure les decades dels 80 i 90. Una història marcada per l'activisme constant, una societat que les va fallar, l’exili, la malaltia, la mort prematura, la sororitat i la resiliència. 

Aquesta sèrie d’episodis son dirigits per Mariana Bomba i Agustina Comedi. Van ser retransmesos pel Canal Encuentro, televisió pública d’Argentina, i també estan disponibles a l'AMT i a YouTube.

11:10h OUR RAINY DAYS

És innegable que el cinema, la televisió i en general l’audiovisual asiàtic està guanyant ressò i popularitat arreu del món. Dos dels exemples més evidents són la viralitat de sèries com Squid Game a Netflix, o el reconeixement històric de Parasite als Oscars. Els "J-dramas" i els "K-dramas" (sèries i pel·lícules japoneses i sur coreanes) acumulen milions de fans, i les "girlbands" i "boybands", sobretot les de K-pop, estan canviant el panorama musical hit rere hit.

Però ja fa temps que consumim contingut audiovisual de països asiàtics. La infància de moltíssims nens i nenes dels 90 a Catalunya està marcada pel llarg catàleg d’anime que oferia el Club Super 3 als al voltant dels 2000. Tal va ser l’impacte i el lligam dels infants amb aquestes sèries i programes, que el nou Super3 ha anunciat que després d’anys durant els quals "semblava que faltava alguna cosa”, tornaran a reincorporar-los a la seva programació. 

Així doncs, com fa servir la televisió pública al Japó aquesta nova era daurada? 

Al #MINIPUT2022 veurem “Our Rainy Days”, una pel·lícula de ficció pel canal públic NHK que té per objectiu trencar el tabú al voltant de la menstruació. La pel·lícula gira al voltant d’una fotògrafa que pateix la síndrome premenstrual el dia més important de la seva carrera, quan ha de fotografiar una model per una revista important. El que la fotògrafa no sap, és que la seva model està passant pel mateix que ella.

Mio Ietomii, la productora de la pel·lícula, explica: “Algunes coses al món es tracten com si no existissin. Al Japó, la menstruació i la síndrome premenstrual eren aquestes coses. Un dia, vaig llegir un comentari d’una dona nord-americana que deia que, durant la síndrome premenstrual, els dies de pluja agreujaven els símptomes. Em va cridar l’atenció que persones de diferents països poguessin sentir conflictes tan similars, i vaig tenir aquesta idea.”

El Japó és un país que té un índex de pobresa menstrual molt alt. Segons unes enquestes realitzades l’any passat, al voltant del 17% de dones japoneses no poden permetre’s tots els productes sanitaris que necessiten, i el 37% de les dones enquestades admetien que es veien empeses a canviar-se la compresa o el tampó menys freqüentment del recomanable per tal d’estalviar. Actualment, les dones japoneses de mitjana cobren un 27% menys que els seus companys homes per la mateixa feina. Aquesta disparitat econòmica i el silenci i el tabú al voltant del tema no ajuden a revertir aquestes situacions. 

Amb un equip majoritàriament femení, i amb un to fresc, atractiu i típic dels millors J-dramas (Haruka Kudō, l’actriu que fa de model, és una coneguda excantant de J-Pop), “Our Rainy Days” posa el seu granet de sorra per combatre aquesta situació, demostrant que el contingut audiovisual amb esperit públic i de qualitat pot estar al dia dels trends i ser atractiu pel públic jove.

Veurem "Our Rainy Days" a les 11:10h al #MINIPUT2022, amb presentació de Mercè Oliva (UPF) i amb debat per conferència amb la productora Mioi Ietomii.

14:15h - STRONG FEMALE LEAD

Quan cerquem el nom de Sanna Marin a Google, el segon resultat que ens apareix després de la seva pàgina de Viquipèdia és un article titulat "Sanna Marin es diverteix". El següent, "La festa de Sanna Marin, la primera ministra més jove de Finlàndia". 

Entre les polèmiques i escarni de la vida privada de la primera ministra finesa, el breu mandat de Liz Truss al Regne Unit i la victòria a les eleccions italianes de la ultradretana Giorgia Meloni, aquests darrers mesos l'esfera pública i la premsa han anat carregades de debats, converses i articles sobre la relació entre les dones, la política i el poder. 

L’any 1960 Sirimavo Bandaranaike va convertir-se en la primera ministra de Sri Lanka. Era la primera dona del món que ocupava el càrrec més alt d’un govern. Cinquanta anys més tard, al 2010, Julia Gillard es convertia en la primera ministra d’Austràlia. 

Podríem esperar que en cinquanta anys (ara, més de seixanta) una dona al capdavant d'un país no fos un fet excepcional o remarcable, però malauradament no va ser, ni és, així.
Estudis apunten que una de cada tres dones a Austràlia pateixen discriminació o assetjament a l’àmbit laboral en algun moment de la seva vida. Julia Gillard va ser una d’elles. 

Els seus tres anys de mandat van estar plens de turbulències i alts i baixos, marcats per la misogínia, les vexacions indiscriminades i els atacs constants cap a la seva vida personal i aparença, no només per part de la societat sino també per part de la seva oposició parlamentària. 

El documental “Strong Female Lead”, emès per la televisió pública australiana SBS, reconstrueix aquests tres anys a partir d’arxiu, vídeos, tuits, entrevistes i telenotícies, fent la vista enrere per fer auto-crítica, reconeixent i reivindicant tot el que va haver de passar Gillard com a professional i com a persona. 

El veurem al #MINIPUT2022 a les 14:15h amb presentació de Maria Freixanet (investigadora sobre gènere i política a l’ICPS).

“Estic absolutament convençuda que serà més fàcil per la propera dona, i per la dona que vingui després d’ella, i la que vingui després de la darrere. Això em fa sentir orgullosa.” - Julia Gillard.

10:15h - A SPECIAL SUMMER

Els darrers anys hem sigut testimonis d'una resurgència del format reality, un nou boom motivat pel “binge watching” introduït per les plataformes online. Alguns dels realities que han marcat la historia de la televisió a Espanya son programes que acumulen desenes d'edcions i temporades, com Gran Hermano, Supervivientes, Operación Triunfo o més recentment, La Isla de las Tentaciones, que és líder d’audiència i trending topic a twitter a cada emissió. Per altra banda, els catàlegs de les plataformes online també ofereixen un ventall amplíssim de realities, fent virals nous formats com The Circle, Too Hot To Handle o Love is Blind. 

Els realities solen tenir una temàtica central: buscar l’amor, sobreviure a condicions extremes, guanyar un premi de milers d’euros, aconseguir ser el millor xef, signar un contracte discogràfic… I també varien en l'escenari: s'ambienten a una illa paradisíaca, una mansió, una granja, a la selva... Però tots solen coincidir en dos ingredients clau: la convivència entre participants i la competició per aconseguir un premi o objectiu. 

El format de la televisió pública sueca SVT A Special Summer compleix aquests dos últmis requisits, però més enllà d’això, s’allunya bastant de la resta de realities que hem vist. Hi ha una diferència destacable: els i les protagonistes són joves amb diversitat funcional, i l'objectiu del reality és demostrar la seva independència i capacitat per viure i valdre’s per si mateixos. 

Els nou participants s’instal·len a una casa de camp al bell mig de l’arxipèlag d’Estocolm durant un estiu, superant proves i reptes que tenen a veure amb l’edat adulta. Cada episodi i els reptes que aquest comporta tenen una temàtica diferent que gira al voltant d’un tema diferent: la familia, els diners, la sexualitat o les tasques domèstiques. Poc a poc, els participants aniran superant obstacles i aprenent dels diferents reptes i de la convivència amb els seus companys i companyes.

Això sí, el que comparteix A Special Summer amb la resta de realities exitosos que ja coneixem és en els altibaixos, les noves amistats, els riures, els plors, i per descomptat, també en l'amor!

Què veurem al MINIPUT 2022?

Ja tornem a ser aquí! Torna el MINIPUT per apropar la televisió de qualitat i nous formats televisius als professionals, estudiants, investigadors i públic de la TV, en una 28a edició que se celebrarà el dissabte 26 de novembre de 10h a 21h30 al Teatre del CCCB.

Què veurem al MINIPUT 2022? 

Al MINIPUT d’aquest any podreu veure com la televisió pública segueix apostant per trencar tabús, estereotips i etiquetes, amb programes que reivindiquen un espai a l’audiovisual per les identitats LGTBIQ+ (Senior Prom o Suitcases by Belén), amb realities i sèries que posen el focus en persones amb diversitat funcional (A Special Summer, Sexy Hands o Six Degrees), formats que trenquen tabús per parlar de temes que normalment son silenciats (Boys, Animal XS o Our Rainy Days), programes innovadors que utilitzen nous formats per connectar amb el seu públic (Awesome Homework o Crazy for Views), programes que criden la població a l'acció (Payday o Fish Bingo), i molt més!

L’empoderament del col·lectiu LGBTQ +

— Als Estats Units, per a molts estudiants de secundària, el prom (el ball de graduació) és un gran esdeveniment, un ritu de pas i un magnífic record per a tota la vida. Però per moltes generacions de persones LGBTQ+, el ball de graduació ha estat un lloc més d’on se les excloïa o on havien de fingir ser algú que no eren. Senior Prom celebra i agraeix tot el que van fer i aconseguir les generacions pre-Stonewall per totes les persones LGBTQ+ que van seguir els seus passos convidant-los al seu propi i especial ball de graduació.

— La normalització de les identitats LGBTQ+ va més enllà d’incloure persones i personatges queer al contingut audiovisual que consumim: encara més important és que sigui el propi col·lectiu qui explica les seves històries. “Durant molt de temps, els nostres arxius estaven als psiquiàtrics i a les comissaries de policia. Avui tenim els nostres propis arxius on comencem a explicar la nostra història”, explica la Belén a l’assaig documental Suitcases by Belén, on teixeix la seva història d’activisme i supervivència a través del seu arxiu propi. Agustina Comedi i Mariana Bomba co-dirigeixen aquest programa que reuneix records, fotografies i històries compartides per dones que van haver de lluitar per viure segures i en llibertat a l’Argentina dels 80s i 90s. 

Normalitzar i visibilitzar la diversitat

— Quan ens imaginem participants de realities, segurament pensem en un tipus de persona concret, basant-nos en estereotips i idees preconcebudes. A Special Summer dóna una volta al concepte de reality que coneixem: en aquest programa suec, els i les participants són nou joves amb neurodiversitat que posaran a prova la seva independència. Això sí, a A Special Summer, com a qualsevol reality, no hi falten els ingredients indispensables de qualsevol reality: riures, eufòria, una mica de tristesa, i per descomptat, una mica d’amor! 

— Hi ha moltíssimes maneres d’estimar, i tantes maneres d’expressar amor com idiomes existeixen al món. Per descomptat, el llenguatge de signes és un d’ells! Al programa de cites Sexy Hands, els i les participants parlen, es coneixen - i amb una mica de sort, s’enamoren - a través d’una paret on només les mans queden visibles. Sexy Hands és el primer i únic programa de cites en llengua de signes del món. Hi haurà amor al primer signe?

— Els 16 anys són una etapa complicada per molta gent. Però a la sèrie Six Degrees, els 16 del León són especialment complicats: pateix un dèficit visual que el limita a veure el món a sis graus, com a través d’una canyeta de beure. Per altra banda, després de la mort sobtada de la seva mare, que és qui l’ha cuidat i escolaritzat a casa tota la seva vida, el León ha de canviar radicalment de vida i adaptar-se a la de la familia del seu pare, la seva nova esposa i els seus quatre fills a Montreal. També haurà de fer-se lloc i adaptar-se al nou institut i a totes les persones i situacions noves amb les que s’anirà trobant. Amb la Florence, una noia amb fibrosi quística que el convidarà a formar part del local dels “Zandicapés”, serà especialment fàcil. 

Reconstruïr històries personals a través de l’arxiu
— L’any 1960 Sirimavo Bandaranaike va convertir-se en la Primera Ministra de Sri Lanka, i també va esdevenir la primera dona en adoptar el càrrec de més alt rang d’un govern al món sencer. Cinquanta anys més tard, al 2010, Julia Gillard es convertia en la primera i única dona Primera Ministre d’Austràlia. Tot i haver passat tant de temps, Gillard no va estar exempta de formar part d’un percentatge preocupant: una de cada tres dones australianes pateix discriminació o assetjament a l'àmbit laboral. Strong Female Lead és un documental que reconstrueix els tres anys que Gillard va ocupar el càrrec més alt del govern australià a partir de l’arxiu. Un arxiu que va enregistrar totes les crítiques i l'assetjament que va haver de patir per part de companys, de la premsa i del públic degut al seu gènere. 
— The Sad Champion és la mini-sèrie que adapta de la biografia homònima escrita per Jan Brokken de Robert Hosé, un excampió i llegenda del ping-pong procedent de Curçao que en l’actualitat s’ha retirat i viu una vida al carrer tenyida per l’addicció i molt allunyada del resplendor dels premis i de les expectatives que prometia la seva carrera. A través de més de 400 hores d’entrevistes, imatges d’arxiu i escenes recreades, l’espectador s’endinsa en la complicada història de Hosé i en la seva relació amb temàtiques com el colonialisme, el racisme i la violència domèstica entre d’altres.

Tabús i converses pendents

— El sexe és un tema molt present a la societat, però a l’hora de la veritat, no existeixen moltes vies a través de les quals poder tractar i parlar del tema obertament, sense tabús ni vergonyes en un moment tan clau com és el de l’adolescència. Per aquest motiu, Animal Xs és una sèrie documental d’animació que recull el relat personal d’un jove per cada capítol, en els que expliquen els seus pensaments, reflexions i experiències al voltant de la sexualitat, la salut, la higiène o la reproducció sexual. Cada protagonista s’identifica amb un animal animat - un “tòtem” - que representa les seves característiques, pors i habilitats.
— Hikari, una aspirant de fotògrafa, es desperta el dia de la seva primera sessió fotogràfica per una revista i no es troba gens bé. Li ha de venir la regla, i el temps plujós i la baixa pressió intensifiquen el seu síndrome premenstrual i dificulten un dia tan important com aquest. El que no sap és que la model que ha de fotografiar està passant pel mateix. Our Rainy Days és una pel·lícula que intenta trencar el tabú de la menstruació al Japó, que sovint “es tracta com si no existís”. L’equip darrere de les càmeres - amb una gran presència femenina - pretén que aquesta ficció i els seus personatges ajudin a la seva normalització.
—“Comporta’t com un home!” Dues dones cineastes son les creadores de Boys, una sèrie documental de 7 parts que dedica cada episodi a un tema relacionat amb el gènere, com ara la masculinitat, la sexualitat, la familia, el cos, el feminisme, l’amor o el futbol. 30 homes “normals” i molt diversos entre ells, responen a les preguntes i tenen converses genuïnes i vulnerables amb les directores sobre el que significa ser un home en la societat d’avui en dia. Aquesta sèrie es va publicar en el context de l’Eurocopa de futbol de 2021, una època en que la masculinitat és al centre del discurs. Durant aquell període de temps molts joves van visitar la plataforma, que va rebre una gran resposta, i va permetre continuar el debat de manera online.
— Quan pensem en tabús, el més normal és que pensem en temes relacionats amb el sexe, amb coses que estan prohibides o no gaire ben vistes en públic… Però el món laboral, tot i ser un terreny que quasi totes les persones adultes viuen, està ple de tabús. El sou, la salut mental, les relacions tenses amb companys, companyes i caps, les normes del servei de cara al públic… Payday és un projecte multiplataforma que vol trancar aquests tabús i solucionar els problemes de la gent que apareix al programa. Les emissions en directe són interactives i els espectadors poden participar en directe al xat, així com a través de les xarxes socials.

— The Lesson és una sèrie de drama socio-política que se centra en el conflicte entre un professor i una estudiant adolescent que comença a l’aula i acaba transcendint a moltes facetes molt més profundes de la seva vida. La societat israelí està fortament marcada per la divisió entre jueus i musulmans i pels conflictes que emergeixen pel racisme i el classisme. Entre d’altres, aquests són els temes que impliquen i encenen la discussió entre els dos protagonistes de The Lesson, que acaba transformant-se en un dilema que ens fa reflexionar sobre la justícia, la moral i l’amor. The Lesson ha estat galardonada a Millor sèrie del 2022 al festival de Canneseries.

Nous formats i el futur de la televisió
— El confinement per la Covid va ser una experiència nova i dura per moltes persones. Però el confinement i l’aïllament també va causar que ens haguéssim d’empescar noves maneres de passar el temps i gaudir del nostre temps d’oci fora de les grans activitats i masses. A Dinamarca, va sorgir el programa Fish Bingo, on 90 danesos amb números de l’1 al 90 al seu abric anaven a pescar a 9 llocs diferents de tota Dinamarca. El resultat: Més de 110.000 danesos van imprimir els seus cartrons de bingo i van connectar-se a la tele per anar buidant els seus cartrons de bingo cada vegada que un pescador capturava un peix. Una manera curiosa, innovadora i exitosa de fer servei públic en un moment diferent com va ser el de la pandèmia. 
— Pot ser que estiguem vivint els últims dies de la televisió? La tendència sembla predir que d’aquí poc les xarxes, YouTube o els directes en streaming substituiran la televisió tal i com l’hem conegut les últimes dècades. Amb aquesta incògnita en ment, dos productors de Corea del Sud van crear Crazy for views, un documental- sitcom en el que s’enfronten per veure qui dels dos pot convertir-se en un YouTuber més famós. Serà Yong-jae, utilitzant la seva joventut per arribar al seu target? O serà Youngjoong, amb el seu canal que gira al voltant de la seva experiència com a pare de tres fills?
— Awesome Homework és una sèrie infantil que també va néixer en el marc del confinament, específicament arrel del tancament de les escoles durant el primer confinament del 2020 al Japó. El programa tenia la intenció de poder oferir als infants oportunitats d’aprendre i jugar desde casa. En el capítol de Yoshitake Shinsuke, un artista il·lustrador, proposa “deures” divertits. Al final, demanava als nens i nenes que els enviés fotografies dels deures i d’ells fent els deures. D’aquesta manera, es va crear una comunicació bidireccional i interactiva entre els nens i les persones i artistes que passaven per Awesome Homework a proposar els seus deures divertits.

#MINIPUT 2022

  🗓️ 26 de novembre de 2022
⏰ 10:00 - 21:30
📍Teatre del CCCB