11:10h OUR RAINY DAYS

És innegable que el cinema, la televisió i en general l’audiovisual asiàtic està guanyant ressò i popularitat arreu del món. Dos dels exemples més evidents són la viralitat de sèries com Squid Game a Netflix, o el reconeixement històric de Parasite als Oscars. Els "J-dramas" i els "K-dramas" (sèries i pel·lícules japoneses i sur coreanes) acumulen milions de fans, i les "girlbands" i "boybands", sobretot les de K-pop, estan canviant el panorama musical hit rere hit.

Però ja fa temps que consumim contingut audiovisual de països asiàtics. La infància de moltíssims nens i nenes dels 90 a Catalunya està marcada pel llarg catàleg d’anime que oferia el Club Super 3 als al voltant dels 2000. Tal va ser l’impacte i el lligam dels infants amb aquestes sèries i programes, que el nou Super3 ha anunciat que després d’anys durant els quals "semblava que faltava alguna cosa”, tornaran a reincorporar-los a la seva programació. 

Així doncs, com fa servir la televisió pública al Japó aquesta nova era daurada? 

Al #MINIPUT2022 veurem “Our Rainy Days”, una pel·lícula de ficció pel canal públic NHK que té per objectiu trencar el tabú al voltant de la menstruació. La pel·lícula gira al voltant d’una fotògrafa que pateix la síndrome premenstrual el dia més important de la seva carrera, quan ha de fotografiar una model per una revista important. El que la fotògrafa no sap, és que la seva model està passant pel mateix que ella.

Mio Ietomii, la productora de la pel·lícula, explica: “Algunes coses al món es tracten com si no existissin. Al Japó, la menstruació i la síndrome premenstrual eren aquestes coses. Un dia, vaig llegir un comentari d’una dona nord-americana que deia que, durant la síndrome premenstrual, els dies de pluja agreujaven els símptomes. Em va cridar l’atenció que persones de diferents països poguessin sentir conflictes tan similars, i vaig tenir aquesta idea.”

El Japó és un país que té un índex de pobresa menstrual molt alt. Segons unes enquestes realitzades l’any passat, al voltant del 17% de dones japoneses no poden permetre’s tots els productes sanitaris que necessiten, i el 37% de les dones enquestades admetien que es veien empeses a canviar-se la compresa o el tampó menys freqüentment del recomanable per tal d’estalviar. Actualment, les dones japoneses de mitjana cobren un 27% menys que els seus companys homes per la mateixa feina. Aquesta disparitat econòmica i el silenci i el tabú al voltant del tema no ajuden a revertir aquestes situacions. 

Amb un equip majoritàriament femení, i amb un to fresc, atractiu i típic dels millors J-dramas (Haruka Kudō, l’actriu que fa de model, és una coneguda excantant de J-Pop), “Our Rainy Days” posa el seu granet de sorra per combatre aquesta situació, demostrant que el contingut audiovisual amb esperit públic i de qualitat pot estar al dia dels trends i ser atractiu pel públic jove.

Veurem "Our Rainy Days" a les 11:10h al #MINIPUT2022, amb presentació de Mercè Oliva (UPF) i amb debat per conferència amb la productora Mioi Ietomii.