QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2020?

MINIPUT 2020: 

Dissabte 28 de novembre, de 10:00h a 21:00h

Teatre del CCCB

El MINIPUT 2020 se celebrarà presencialment sempre que les mesures de seguretat implementades pel govern ho permetin. S'aplicaran els protocols aprovats al moment de l'esdeveniment.

També s'oferirà una versió online.

Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure com els temes que tracta la televisió pública són, sovint, atemporals: l’auge dels grups d’extrema dreta als Estats Units (Welcome to Leith); la participació i reflexió ciutadana sobre els temes d’actualitat política i social (Radio Face) o sobre els arxius i les imatges de domini públic (Our Land), la necessitat de parlar de la vellesa i d’oferir contingut de qualitat per a aquest segment de públic (The Secret Diary of Hendrik Groen), els processos de dol, sobretot en les pèrdues que no ens podem explicar (Phone of the wind) o la importància de donar veu a la gent jove perquè reivindiquin com volen que sigui el seu futur (#Work_in_progress), entre altres. També hi haurà quatre sessions especials dedicades a temes com les innovacions tecnològiques a la televisió o a les televisions locals. 

La televisió que fem entre tots:

• Un dels trets principals de la televisió pública és que posa els espectadors al centre. En alguns casos, com en el de Radio Face, aquesta premissa és molt literal: els oients del famós programa de ràdio The Nolan Show són els protagonistes d’aquest programa televisiu. Un cop acabada l’emissió del programa de ràdio, la conversa segueix amb opinions reals, aquest cop essent filmada, allà on siguin els seus protagonistes. Els temes són d’actualitat: el sistema de pensions, el salari mínim, les tarifes dels cànons televisius…

• Les televisions públiques tenen una gran quantitat d’imatges als seus arxius. Què passaria si els obrissin, convertint-les en imatges de domini públic? El resultat és Our Land, un experiment interactiu que va tenir com a resultat més de 370 curts que es van poder veure a la televisió i també a alguns museus. El projecte va sorprendre els seus creadors, tant per la quantitat de peces com per la qualitat, que posava de manifest l’humor i la manera de viure finesa.

• Tot i que els eSports semblen molt recents, fa anys que es duen a terme. El que potser és més recent és la seva retransmissió en directe a la televisió. Ragnarok és una competició a tres bandes (Dinamarca, Noruega i Finlàndia) a través de Minecraft, barrejada amb la mitologia nòrdica. Els equips, de 45 jugadors i capitanitzats per 3 gamers cadascun, competeixen per destruir la torre i la pedra lluminosa dels dos altres equips. A més, per dissenyar i construir el món de Minecraft es va comptar amb la col·laboració de l’audiència de DR Ultra, el canal danès per a infants. 

Innovacions tecnològiques:

• Els videojocs són cada cop més presents a les nostres vides, també a les sèries de ficció. La televisió finesa va crear la websèrie Nerd: DragonSlayer666 a partir d’un personatge gamer que tenia el seu propi canal de YouTube. La sèrie, elaborada a partir de focus grups amb gamers reals, va tenir molt èxit, tant a la carta com a YouTube, i ja passa per la tercera temporada. 

• Sovint es diu que la gent jove mira més YouTube que la televisió, però a vegades la frontera d’on s’acaba una i  d’on comença l’altra no és clara. A Israel han creat #Work_in_progress, una websèrie que ajunta coneguts youtubers i activistes socials que pertanyen a diverses comunitats de la societat israeliana. L’objectiu és crear nous diàlegs tot parlant de temes com el matrimoni homosexual o la religió i trencar tabús. El repte de la societat israeliana és conviure en pau i aquests “youtubers for change” hi volen posar el seu granet de sorra.

• L’INPUT va ser un dels primers escenaris on es van veure programes que utilitzaven les noves tecnologies i que aprofitaven l’abaratiment i transformació dels equips de gravació i de les càmeres domèstiques amb finalitats creatives, narratives i comunicatives. Però les innovacions tecnològiques han anat un pas més enllà al llarg d’aquests anys. Quins han estat els canvis tecnològics a la televisió pública més destacats de les últimes dècades? Com ha afectats els continguts i al lloc de l’espectador? Sessió "Innovacions tecnològiques a la televisió: de Patrice Barrat a Operatción Triunfo" a càrrec d’Ingrid Guardiola (UdG, investigadora cultural) i Mercè Oliva (UPF). 

• Miquel Garcia i Manel Raya, del Laboratori de Formats de la CCMA, un servei de la Corporació per observar noves tendències, presenten "Els formats més innovadors en temps de coronavirus", un recull dels formats més innovadors de les televisions de tot el món durant l'últim any. Les tendències i les fórmules més transgressores. Com han respost les televisions a la situació del confinament, a les exigències de producció conseqüència de la pandèmia i a les necessitats d'adaptar-se a unes noves demandes socials?

Els espais de la vellesa, la mort i el dol:

• Cinc anys després del tsunami que va colpejar la costa japonesa el 2011, les ciutats es reconstrueixen, però algunes persones encara estan en procés de dol i no poden avançar amb les seves vides. Tenim espais, a la nostra societat, pel dol i la pèrdua? Els familiars de les víctimes sovint s’han adreçat al telèfon del vent (Phone of the Wind), una cabina telefònica amb un telèfon de disc desconnectat per parlar amb els seus familiars. Alguns néts expliquen als seus avis que ja han fet els deures, d’altres els demanen que tornin o els pregunten per què van marxar. La majoria els asseguren que els tornaran a trucar.
• Els darrers mesos hem vist com les residències de gent gran han estat uns dels espais més perjudicats per la pandèmia: saturació del personal, falta de recursos i d’espai… A nivell televisiu, sovint hi ha pocs programes per la gent gran, que tractin els seus conflictes d’una manera desestigmatitzada. La ficció The Secret Diary of Hendrik Groen se situa en una residència de gent gran. El protagonista, Hendrik, confinat d’alguna manera, escriu al seu diari tot el que hi passa, d’una manera molt crítica i intentant tenir una vida (i una mort) més digna.

(2019)

Co-organitza: betevé, TVE, TV3, CCCB, Tecnocampus Mataró, UAB, UB, UPF 

Col·labora: INPUT, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili

Amb el suport de: Catalunya Film Festivals

El MINIPUT és possible gràcies a l’INPUT. La programació d’enguany recull el millor de les tres últimes edicions d’INPUT (2017, 2018 i 2019) i els textos d’aquest programa estan elaborats a partir dels catàlegs d’INPUT. Més info a www.input-tv.org 

La programació pot patir modificacions a causa de les mesures de seguretat adoptades per la Covid-19. Per veure la versió actualitzada, consultar la pàgina web: www.miniput.cat 

Tots els programes s’emeten en V.O. subtitulada a l’anglès.