10.50h - Our Land

Finlàndia, 16’, experiment interactiu, Yle

Presenta: Bruno Gallardo (estudiant UPF) 

Debat per videoconferència amb Harto Hänninen (responsable del projecte)

Dues frases molt característiques del Soy Cámara son “¿Cómo no voy a usar las imágenes que habéis metido en mi cabeza?” (del vídeo “¿Qué es Soy Cámara?”) y “Todo está por montar” (del vídeo “Principios de discusión”). Son dues frases molt lligades a Our Land, un experiment de la televisió pública finlandesa en què van obrir els seus arxius perquè la gent pogués participar, reeditar o modificar el metratge com volgués. L’experiment va ser molt exitós: es van rebre 372 peces curtes, més de les que s’esperaven, on es tracten temes tan actuals com el matrimoni homosexual o el postureig d’Instagram amb imatges d’arxiu, sense perdre de vista l’humor i l’estil de vida finlandesos. 

Les imatges, sobretot les que pertanyen a les televisions públiques, son de domini públic (tal com afirma la gent de Soy Cámara a la seva última publicació: “Imatges, un domini públic”). Per tant, d’alguna manera és lícit que l’accés a aquestes imatges sigui obert, de la mateixa manera que l’accés a les biblioteques i als arxius de les ciutats és obert. 

Què hagués passat si, durant la quarantena, les nostres televisions públiques haguessin obert els seus arxius al públic? Segurament haguessin tingut contingut de manera fàcil, ràpida i, sobretot, participativa. Quins temes creieu que es tractarien amb els arxius de les nostres televisions públiques?

Dissabte 28 de novembre de 2020, 10.50h
Teatre del CCCB