18:00h - My Vagina & I

(Dinamarca, factual, 10’, DR3)

Presenta: estudiants UdL, amb la presència de Andreas Gabrielsen (creador)

Que els genitals són tabú, no fa falta dir-ho. Però que és important conèixer-los i parlar-ne d’una manera educativa, també.

Andreas Gabrielsen considerava que l’educació sexual a les escoles de Dinamarca era molt antiquada i que no se’n parlava d’una manera enriquidora, si no creant pors i tabús. Per això va crear My Vagina & I i My Penis & I, amb el permís de la DR per fer l’experiment: capítols curts on gent jove parla sense pèls a la llengua dels seus genitals, ensenyant-los obertament a càmera. 

Tot i ser molt explícit, és també molt anònim, perquè no es veu la cara ni res que pugui identificar els participants del programa. Cada capítol tracta un tema diferent: la masturbació, l’estètica, accidents a l’hora de practicar sexe, ereccions… 

Adreçat a un target d’entre 15 i 30 anys, el programa va tenir molt èxit a Dinamarca, convertint-se en el tercer programa més vist el 2018 a la seva pròpia plataforma. També va passar per les escoles, actualitzant l’educació sexual. Malgrat la seva voluntat educativa, era l’únic programa de l’Input 2019 que tenia un senyal de perill que assenyalava el seu “contingut gràfic ofensiu”. Cal tenir en compte, també, que per poder fer publicitat del programa a les xarxes van haver de tapar els genitals amb emoticons per evitar la censura.

Dissabte 30 de novembre de 2019, 18:00h
Teatre del CCCB, Barcelona

14:10h - The Cleaners

(Alemanya, documental, 88’, Arte)

Presenta: Ingrid Guardiola (UdG)

Intentar trobar la manera perquè les xarxes socials siguin un espai lliure per crear i compartir contingut però que, alhora, no sigui una “tierra sin ley”, és molt complicat. La censura que s’aplica actualment a les xarxes socials passa de ser un control de convivència per ser un control polític i social exhaustiu, on les empreses d’aquestes xarxes volen controlar el que es penja i el que es veu. Però qui s’encarrega de controlar i eliminar el contingut no apropiat?

Empreses a Filipines i altres països del sud-est asiàtic tenen milers de treballadors que es dediquen a mirar 25000 imatges diàries i decidir quines són adequades i quines s’han d’eliminar, per “netejar la brutícia d’Internet”. Els mateixos treballadors afirmen que aquesta feina perjudica el cervell, ja que s’assumeix la violència com a una cosa normal i acceptada. 

El documental, que ha passat per festivals com Sundance, Rotterdam o Hot Docs, demostra que Facebook no és una empresa de comunicació si no una empresa tecnològica i que la tecnologia no és neutra, perquè no ho és la gent que hi ha al seu darrere.

Dissabte 30 de novembre de 2019, 14:10h

Teatre del CCCB, Barcelona

17:30h - The Stranger

(Dinamarca, factual, 25’, TV2 Denmark)

Presenta: estudiants URL-Blanquerna 

The Stranger comença sent un conte de princeses actual: una jove mare soltera, Amanda, coneix un home atractiu, Casper, a través de Facebook. S’enamoren i tenen un festeig molt romàntic. Ell és extremadament ric, hereu de la noblesa danesa. Malgrat tot, en Casper no és el que sembla: resulta ser un dels estafadors més notoris de Dinamarca, Casper Rieper-Holm. Amanda és una altra de la seva llarga llista de víctimes. 

El projecte va començar com un capítol del podcast “In a relationship with…”. En sentir-lo, la directora, Nicole N. Horanyi, va quedar fascinada i va voler reproduir les vivències d’Amanda amb la major precisió possible. El factual representa els 100 dies que Amanda i Casper van passar junts, sempre des del punt de vista d’Amanda, barrejant imatges reals amb arxius de les xarxes socials i trencant la quarta paret. A part de Casper, que està interpretat per un actor i no va voler participar al programa, la resta de personatges s’interpreten a ells mateixos. Horanyi explora què se sent quan s’és seduïda per algú com Casper, que ja ha seduït moltes altres víctimes assumint diferents identitats i amb diferents objectius.  

El programa ha tingut molt èxit a Dinamarca i ha guanyar el Doc NYC Viewfinders Competition. 

Si domineu el danès i voleu escoltar el podcast, ho podeu fer en aquest enllaç.

Dissabte 30 de novembre de 2019, 17:30h

Teatre del CCCB, Barcelona

10:15h - Taboo

(Bèlgica, factual entertainment, 55’, VRT één)

Presenta: David Llanes (El Terrat), amb la presència del productor

On són els límits de l’humor? Què passa quan es traspassen? I qui decideix quan s’han traspassat? El factual belga Taboo explora si la discapacitat pot ser una font d’humor i eixampla aquestes fronteres juntament amb persones que tenen discapacitats físiques. Durant una setmana, el presentador i conductor Philippe Geubels conviu amb quatre persones amb discapacitat. Al cap d’uns mesos, fa un monòleg sobre les seves vivències, que és gravat i emès per televisió. En definitiva, un programa d’humor amb gent de qui no ens n’hauríem de riure. 

En aquest programa el que importa són les persones i les seves històries, més enllà de les seves discapacitats, i l’admiració que senten les unes vers les altres. Alguns d’ells pensen “si m’hagués quedat a casa aquell dia…”, però al cap de poc el pensament els canvia perquè estan contents d’estar vius, i això els fa tenir ganes de viure.

30 de novembre de 2019, 10:15h

Teatre del CCCB, Barcelona

15:45h - Oops, we forgot your order

(Corea del Sud, reality, 55’, KBS)

Presenta: Mercè Oliva (UPF)

Una de les malalties més comunes de les poblacions envellides és la demència. A Corea del Sud, més d’un milió de persones la pateix, encara que moltes vegades no es digui ni tan sols als familiars per por a ser aïllat. La demència, per la població coreana, suposa la “mort social” i no se’n parla als mitjans de comunicació. 

Amb l’objectiu de canviar la visió sobre la demència i seguint un exemple japonès, es va crear un restaurant al centre de Seül on els errors eren acceptats i sovint se sentia dir “no he demanat això”. Els cambrers eren 5 persones grans amb problemes de demència, coordinats per la cantant Song Euni i amb el famós xef Lee Yeonbok a la cuina. Per crear el programa, es va treballant juntament amb el Seoul Dementia Centre i al càsting s’hi van presentar més de 100 persones. Un cop seleccionats, es va donar petites càmeres als participants perquè gravessin la seva vida diària i mostressin les dificultats de viure amb demència, no només pels pacients sinó també pels familiars i acompanyants, que moltes vegades tenen molt poc suport i també ho viuen amb vergonya i pudor. 

El programa va tenir molt èxit a Corea del Sud i, gràcies a això, ara es parla de demència a altres programes i mitjans. Tot i que no hi va haver proves mèdiques als participants, la directora considera que hi va haver una millora en tots ells, ja que després del programa se sentien més vius, més acceptats i amb menys vergonya, fet que també s’aplicava als seus familiars. Channel 4 va adaptar el programa, The Restaurant That Makes Mistakes, de la mà de Luke Genower, creador del reality Old People’s Home for 4 Year Olds, que vam veure al MINIPUT 2018. 

Si voleu més informació sobre el projecte japonès que va inspirar el programa coreà, podeu fer clic aquí.

Dissabte 30 de novembre de 2019, 15:45h

Teatre del CCCB, Barcelona