dilluns, 15 d’octubre del 2018

QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2018?

Al MINIPUT d’aquest any podreu veure dues maneres radicalment diferents d’acostar-se a la problemàtica dels refugiats: d’una banda a través de l’humor i el musical (Grotesco), i de l’altra des de l’interior de les bandes de tràfic de persones que els ajuden a sortir del país (Human Smugglers). També es podran veure dos formats innovadors de televisió de servei públic adreçada a grups minoritaris (Old people’s house for four year olds i Give us a break!); documentals que intenten reconstruir la història a través d’un arxiu excepcional (Tokyo Black Hole) o a través de testimonis arriscats (com en la producció d’Errol Morris i Wim Wenders National bird); un reality show on les mares abandonen els seus rols familiars (Gone mom) i un còctel de programes inclassificables de la mà de l’Stefano Semeria, cap del Departament d’Audiències Joves de la televisió pública suïssa (SRF) i una sessió especial sobre els programes de la Generació Z. 


Televisió de servei públic adreçada a grups minoritaris:
  • Als Estats Units fa més de 25 anys que s’aplica el model que podem veure a Old people’s homes for 4 year olds: geriàtrics que acullen, durant unes hores a la setmana, alumnes de parvulari per tal de fer-los interactuar amb les persones grans. Tot i el temps que fa que dura el mètode, mai s’han demostrat clínicament els seus resultats positius, per això aquest programa de Channel 4 decideix analitzar 10 voluntaris. Els resultats? Sorprenentment positius, i molt abans d’arribar al final del procés.
  • En quines situacions s’ha d’ajudar les persones amb discapacitats? Se’ls ha de deixar passar a les cues? Com poden ser imitats sense sentir-se ofesos? Aquestes i moltes més preguntes són les que un grup de 7 celebrities fan a un centenar de persones amb discapacitats de diferents tipus del Japó, al talk show Give us a break!. El programa s’acaba amb una votació: la celebrity amb menys coneixement sobre el tema, que acaba “guanyant” un curs per poder millorar.


Deconstruint rols socials, obrint debat:
  • A Corea del Sud, moltes dones es dediquen exclusivament al manteniment de la llar i a l’educació dels fills, deixant enrere els seus somnis i aspiracions. Per això el reality Gone mom suposa un escapament de la seva realitat: els dóna 1000 dòlars per fer el que vulguin, mentre sigui només per a elles. Com reaccionaran els pares? Sabran espavilar-se? I com s’ho prendran els fills? Una manera dràstica però efectiva de qüestionar els rols socials preestablerts. 
  • L’educació és una etapa essencial pels infants, però també ocupa un bon gruix d’anys pels pares. Quina implicació han de tenir els pares a l’escola? Com es pot conciliar una presència activa a l’escola dels fills i, alhora, tenir una feina de jornada completa? Primary Hell, una comèdia seriada políticament incorrecta que va trencar tots els rècords d’audiència i va obrir el debat públic als Països Baixos.
Altres maneres de mirar la història i les línies vermelles de la nostra societat:
  • Moltes vegades les imatges d’arxiu s’utilitzen per evocar el passat d’un país de manera nostàlgica, recordant grans moments. El cas de Tokyo Black Hole és el contrari: en una barreja d’imatges d’arxiu, notícies de premsa i imatges gravades recentment, el documental viatja al 1945, just al final de la Segona Guerra Mundial, per mostrar la devastació i la desolació que reinava a la capital nipona, protagonitzada pel mercat negre i l’ocupació americana. Una nova manera d’utilitzar la imatge d’arxiu i de revisionar la història, tot acostant-la al públic jove. 
  • Errol Morris i Wim Wenders produeixen aquest documental sobre els whistle blowers, persones que han treballat per les institucions dels Estats Units, que n’han sortit i que filtren algun tipus d’informació classificada. A National Bird podem veure tres treballadors de l’exèrcit americà, del programa de drons, que lluitaven “des de casa” a Afganistan. Expliquen els seus conflictes post-traumàtics, la seva recuperació, les seves lluites internes i els seus conflictes amb el govern dels Estats Units. 

  • Nou de cada deu refugiats que arriben a Europa han fet servir, en algun moment del seu trajecte, contrabandistes de persones. Els polítics europeus intenten parar-ho però la xarxa de contrabandistes està ben teixida i té molt poder. A Human Smugglers es pot veure, per primera vegada, com funciona aquesta xarxa, quins passos s’han de seguir per aconseguir-ho i el preu, monetari i no monetari, que s’ha de pagar per arribar a la idealitzada Europa.
Integrant les noves tecnologies i les joves audiències:
  • El mòbil s’està convertint en una prolongació de les nostres extremitats superiors, tot el dia hi estem enganxats. L’addicció s’agreuja en els adolescents, que no coneixen la vida social sense smartphones. #tagged és un curtmetratge de ficció fet en vertical que mostra com una nit de diversió s’acaba convertint en un malson per la protagonista, que veu com el que passa al mòbil acaba dominant-la. 

  • Hi ha un límit de projectes, programes i formats que l’INPUT (i, en conseqüència, el MINIPUT) pot acollir. Però hi ha molt més per veure més enllà. Stefano Semeria, cap del Departament d’Audiències Joves de la televisió pública suïssa, presentarà la seva selecció personal dels projectes més rellevants de la televisió pública a la sessió especial Output for Input, “una sessió plena de riures, de revelacions, de sorpreses, de suor i de llàgrimes”, tal com ell mateix ho defineix.
  • Sovint es diu que el públic jove ja no mira la televisió, però és cert? O és només que ja no miren la televisió de la mateixa manera o a les mateixes plataformes? Les televisions  públiques s’esforcen per mantenir l’audiència de la generació Z (joves nascuts a partir del segle XXI) i a la sessió especial Televisió Z: tornen les joves audiències? podrem veure com ho aconsegueixen a partir dels projectes Del twist al tuit (À Punt, País Valencià), Oh My Goig (betevé, Barcelona), el documental Samantha Hudson (IB3, Illes Balears) i El Bloque (Internet). 

Dissabte 1 de desembre de 2018, de 10:00 a 21:00
Teatre del CCCB, Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada