Arrel del FAKE que ahir va fer en Jordi Évole amb el programa SALVADOS sobre el 23F, recuperem 10 fakes que han passat pel MINIPUT. Alguns són experiments morals o sociològics com El joc de la mort, The Tourist Trap o Bye Bye Belgium, d’altres pretenen conscienciar a la población
sobre alguns assumptes d’interès públic, com The Big Donnor Show, Come on Down and Out o Human Remains (que no és ben bé un fals documental), d’altres posen en evidència els errors del sistema,
com Basta, Brass Eye o Let’s Make a Baby (en aquest cas el
sistema televisiu), i en d’altres casos són mers divertimentos, experiments
audiovisuals de carácter més lúdic, com The
Truth about Marika o Faking it.
MINIPUT 2012
Basta
(Neveneffecten, VRT, Bèlgica, 50’, documental)
Quatre humoristes investiguen estafes de la vida real i
es vengen. Agafen les malícies dels perpetradors frontalment i les exposen o
fan idioteses a la manera d’una venjança de l’home crèdul comú: centres de
teleoperadores que et deixen penjat a la línea, bancs amb solucions per la
crisis financera, premsa massa mandrosa per comprobar les fonts… Aquests quatre
Robin Hoods, han decidit que “prou és prou”. Basta…és hora de passar a l’acció. Els “Basta Boys” estan decidits
a exposar aquestes situacions i a donar-los a aquests homes les seves pròpies
medicines. Sempre corrent el risc de ser descoberts, però sovint aconseguint
posar el dit a la llaga. És periodisme d’investigació en el seu millor estat:
fet a casa…i amb sentit de l’humor. Amb un
share del 40% en prime time, Basta va ser un èxit a Bèlgica.
Divertir-se mai havia estat un assumpte tan seriós.
Presentació:
Jordi Evolé (director de Salvados, La
Sexta)
Amb
la presència de Koen De Poorter (co-director)
MINIPUT 2011
Le jeu de la mort (93’,
France 2, formats)
Docu-reality de la televisió pública francesa on se simula un concurs
en què els participants sotmeten un concursant a una descàrrega elèctrica quan
aquest s’equivoca en una resposta. El programa serveix per veure la capacitat
d’obediència de la gent i el poder i l’autoritat que té la televisió en la
nostra societat. És l’adaptació d’un experiment fet als anys seixanta per
l’investigador nord-americà Stanley Milgran a la Universitat de Yale per
analitzar els mecanismes d’obediència i submissió a l’autoritat. L’experiment
va tenir com a resultat un 62,5% d’obediència. El 81% dels concursants no va
tenir problemes a aplicar la descàrrega.
Convidat:
Raul Minchinela (periodista i analista dels mitjans)
MINIPUT 2008
The Big Donor Show
(Holanda, 50’, 2007, xou d’impacte)
La donant és Lisa, una
dona de 37 anys que té poca esperança de vida ja que li han detectat un tumor
cerebral maligne. En aquest programa, Lisa decidirà a quin dels tres pacients
que han estat esperant durant anys un trasplantament, li donarà el seu ronyó.
El públic esdevé també còmplice de la donació. BNN i la productora més rendible
en el mercat, Endemol, han buscat una combinació letal: la salut i els
concursos. Aquest programa va rebre grans crítiques i censures a tot
Holanda però va tenir com a conseqüència l'augment de donacions de ronyons, que era el que pretenien, donat que el president de la televisió havia mort de insuficiència renal.
Amb la presència de: Keesjan den Daas (director)
MINIPUT 2008
The Truth about Marika
(Suècia, 60’, ficció-sèrie interactiva)
Un home
noucasat queda perplex quan la seva estimada esposa, Marika, desapareix de cop.
La seva millor amiga creu que s’ha introduït en una societat secreta que l’ha
portada fora del sistema. Centenars de persones han desaparegut de la mateixa
manera, però el govern suec roman callat. Hi ha una societat secreta esperant a
ser descoberta? Hi ha una gran conspiració? Hi ha una realitat més gran que la
veritat? Quina és la veritat sobre Marika? L’espectador mai no pot estar segur
si la història té un guió o si està basada en fets reals. Alguns espectadors
van trobar la sèrie ofensiva, i van dir que un canal de servei públic no
s’hauria de burlar de la veritat. Jutgin vostès mateixos.
Amb la presència de: Daniel Lägersten (director).
MINIPUT 2007
Bye bye Belgium (ficció-TV movie, 95’,
Bèlgica, RTBF, 2006)
Estem a l’estudi d’emissió en directe del magazine
setmanal de notícies de la RTBF Front Page Questions. El programa és
interromput per un butlletí especial de notícies. Segons l’estrella del
periodisme que el presenta, el Parlament flamenc ha votat separar-se del regne
de Bèlgica. Polítics, artistes, celebritats dels esports, la gent en els
carrers comenta i expressa els seus sentiments, incloent-hi el mateix mànager
de la RTBF i alguns polítics. Aquest moment històric dóna les quotes de
pantalla més altes. És possible imaginar-se un programa semblant a les nostres
pantalles fet per professionals d’aquí?
amb la presència de: Philippe Dutilleul, director
de Bye Bye Belgium
MINIPUT 2007
Let’s Make a baby (57’, Anglaterra, 2006,
documental-sèrie, BBC)
Una falsa, però creïble idea va ser presentada,
promocionada i defensada davant les organitzacions de televisió de tot el món: una reality show basat en 5 homes i 5 dones, solters, i un objectiu, fer un fill, essent el primer en aconseguir-ho la parella guanyadoar.
A les audicions se li demanava a la gent de participar en un format de
televisió basat en la realitat més èticament grotesca. Què se'ls demanaria als
concursants? Creuria algú que és real? I, pitjor encara, el compraria algú per
emetre'l?
MINIPUT 2003
Faking it (Documental de telerealitat,
Gran Bretanya, Channel 4, 65’)
Un punk davant de la perspectiva de
fer-se passar per director d’orquestra als ulls d’un conjunt simfònic
professional, el públic i tres crítics especialitzats. Assistim a la seva
transformació, que no és només física. Patim amb el seu esforç i fem nostres
els neguits dels tutors que l’ajuden. Ens emocionem com la família que l’ha
acollit. Una història de superació personal. L’home del final ja no és el
mateix. En acabat, el premi de debò no és en metàl.lic sinó un intangible: l’autoestima.
Situacions variades, humor i empatia
MINIPUT 2000
Human Remains (Jay Rosenblatt, PBS, 1998, Documental) -text en anglès-
Human Remains illustrates the banality of evil by
creating intimate portraits of five infamous dictators. The film unveils the
personal lives of Adolf Hitler, Benito Mussolini, Joseph Stalin, Francisco
Franco and Mao Tse Tung. We learn the private and mundane details of their
everyday lives - their favourite foods, films, habits and sexual preferences.
There is no mention of their public lives or of their place in history. Their
personalities and psychological makeup are revealed through the details they
share. The entire film is factual combining direct quotes and facts sifted from
biographies. The use of foreign voice-over and British translators give the
film a BBC type documentary style and adds to the verisimilitude of the film. A
dark poetry pervades the entire film. Irony and even occasional humour are
sprinkled throughout. The intentional omission of the horrors for which these
men were responsible hovers over the film. Human Remains addresses this horror
from a completely different and more obtuse angle, forcing the viewer to
confront the nature of evil. ///
MINIPUT 1999
The Tourist Trap (1998, David Dugan, UK)
The aim of the series was to find out if national
stereotypes are true or false. To do this we took over a hotel in Turkey and
rigged it with hidden cameras and microphones. Then we flew out, in consecutive
weeks, 30 British, 30 German, 30 Japanese and 30 American tourists. The groups
were selected so that they were matched for age, sex, occupation and income.
Each week we set up the same incidents for the groups to deal with. These
incidents were psychology experiments designed to test national stereotypes.
So, for example, every Wednesday the bus driver taking the group back to the
hotel appeared to be drunk. The British group got angry, while the German group
was concerned that the driver should not lose his job because of their
complaint. Other information was also gained: for example, the amount of beer
each group drank was measured. The British group drank more than the other
three groups put together. The series was a ratings success, but the reviews
were mixed.
MINIPUT 1998
Brass Eye (Chris Morris, Caroline Lerry, 1997, Channel 4)
Originally scheduled for November of last year,
Chris Morris´ controversial series was delayed at short notice while compliance
issues were resolved. The show´s particularly innovative style, on the
borderline between current affairs and entertainment, posed a challenge because
it raised certain issues for which the only regulatory guidelines apply to
current affairs and factual programs. However, following a searching editorial
review – at the highest levels within the channel – of both series and its making,
Channel 4 is now satisfied there is sufficient public interest in the programs
to merit transmission within existing guidelines. Channel 4´s Director of
Programes John Willis comments: “We are delighted that we have overcome the
problems that delayed our original our scheduling of the series; problems
arising precisely because the series was breaking new ground in the disputes
borderlands between comedy and current affairs.”
MINIPUT 1994
Come on down and out (1994, Stephen Garrett, Channel 4)
Andrew O’Connor and Annabel Giles welcome you to
COME ON DOWN AND OUT, television’s first game show for the homeless. A superb,
fully equipped modern home is up for grabs this evening and three contestants
will battle it out for the chance to move in.The contestants’ hard luck stories
on tonight’s show include a young woman who lives in a hostel and has recently
become pregnant for the second time, a young man who has lived on the streets
for the last three years and a man in his 50s who lost his business and his
home because of the recession.Recorded in front of live audience, COME ON DOWN
AND OUT breaks new ground for game shows but like all great shows only one
person can win, and so two people may face life back on the street if they get
the answers to a preliminary round of questions wrong!Contestants will also be
asked to BUILD THE BASH –a shelter from wood, plastic and cardboard—all against
the clock!Our concealed cameras caught all of our contestant unawares for
special “What happen next” round. Can contestants guess what each other did
next? Finally, a quick-fire round of questions from the audience will decide
the winner. So COME ON DOWN AND OUT and see if the final square reveals the
star prize. COME ON DOWN AND OUT was developed by Channel 4 as the first game
show for the homeless, presented within a week of programming on the subject.
“COME ON DOWN AND OUT breaks new ground for game shows by trying to help those
in greatest need. But, like all great game shows, only one person can win”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada