dissabte, 15 de setembre del 2012

CONVOCATÒRIA DE PILOTS MINIPUT 2012



El MINIPUT és una mostra de “televisió de qualitat” que porta 17 anys fent-se a Barcelona. Des de fa uns anys es celebra al CCCB en una jornada maratoniana de 10 a 22h. Enguany la data serà l’1 de desembre. En ella es podrà veure una selecció del millor de l’INPUT (una mostra de televisió de qualitat que porta més de trenta anys fent-se cada any a una ciutat del món diferent), els programes més destacats de l’entorn local i una sessió dedicada als “pilots” més rellevants. Aquesta secció la vam iniciar l’any passat degut als canvis que s’estan produint en els mitjans televisius públics, que no sempre poden donar visibilitat a les propostes més joves, arriscades i creatives. El MINIPUT està organitzat per diferents universitats (UPF, UAB, URV, URL, UdG, UdL), escoles d’audiovisuals (ESCAC) i televisions (TVC, TVE i XTVL) i serveix com a plataforma de visionat, debat i intercanvi d’experiències entre els professionals de la televisió en concret, i de l’audiovisual en general, els estudiants, investigadors i totes les persones interesades en les produccions audiovisuals de qualitat. 

Podeu enviar els vostres pilots a la següent adreça fins l’1 de novembre:
A/a Montse Palau (Secretaria dels estudis de Comunicació Audiovisual)
Universitat Pompeu Fabra
C/ Roc Boronat, 138
08018 Barcelona (Espanya)
Per a més informació podeu contactar amb la coordinadora del MINIPUT: Ingrid.guardiola@gmail.com

Gràcies per la vostra aportació!

diumenge, 15 de juliol del 2012

IMATGES MINIPUT 2011 (17a ed.)

Podeu trobar una selecció d'imatges de la 17a edició del MINIPUT al nostre Flickr: http://www.flickr.com/photos/miniput/sets/72157628321280929/

dimecres, 8 de desembre del 2010

FOTOS MINIPUT 2010


Miniput 2010

Auditori

Espectadors

Davant de l'auditori

Hall


AQUÍ podeu trobar les fotos de la 16a edició del MINIPUT (mostra de TV de qualitat), pel qual van passar més de 1.000 persones en més de dotze hores intensives de programació i debats. Gràcies a tots/es els que hi vau assistir. Continuem a facebook, al BLOG i a la PÀGINA WEB.

dijous, 2 de desembre del 2010

Quan la televisió pública trenca amb els tabús (nota de premsa MINIPUT 2010)




















 Ja torna a ser aquí el MINIPUT, la 16ª edició de l’única mostra de televisió de qualitat del país. Ja han passat setze anys des que la Universitat Pompeu Fabra i Televisió de Catalunya acordessin embrancar-se amb el MINIPUT a Barcelona. Actualment són deu les institucions que coorganitzen el MINIPUT: la UPF, TVC, TVE-Catalunya, la UAB, la URV, la URL, la UOC, la UdL, la XTVL i l’ESCAC. El MINIPUT presenta una selecció de programes de la televisió pública d’arreu del món, una televisió al servei del ciutadà, un trampolí a la realitat en les seves múltiples dimensions, una mirada directa a les coses, a la història, als gèneres, a l'home i al seu present més immediat.
 
El MINIPUT ofereix, d’una banda el resum del més significatiu de l'INPUT (International Public Television Conference), d'allò que marca tendència, i d'allò que revoluciona el camp de la televisió tradicional anant per les vies del compromís amb les nostres pròpies realitats i l'experimentació de nous formats.

Enguany, la programació gira al voltant de tres eixos: els tabús socials, les ficcions low cost i la sinèrgia de pantalles.  En relació als tabús socials es podrà veure un programa, Tabou, que aborda el suicidi, tema exclòs de la societat. Thomas és un noi que grava un videodiari personal, el camí cap al seu suicidi. Deixa tot aquest material a la que era la seva companya i aquesta en realitza un documental; la directora serà al MINIPUT per debatre el programa. Un altre tabú és el “cos malalt”. Dos són els programes que ens enfronten al tema, des de dos punts de vista completament oposats: d’una banda la producción de Channel 4 The Operation Surgery Live, on el quiròfan es converteix un plató que retransmet el directe, i la pre-estrena de L’endemà, un programa del departament de nous formats de TV3 que segueix a persones que la seva vida ha canviat d’un dia per l’altre, en aquest cas es veurà un capítol dedicat a lesions medulars. Un altre tabú són moltes de les imatges que ens arriben de conflictes internacionals, això ho trobem a The Child, the death and the truth, un documental d’Esther Schapira, present a la mostra, que posa en dubte el rerefons d’una de les imatges del conflicte entre Israel i Palestina que més va conmocionar al món. Un altre tabú podrien ser alguns temes que la televisió no contempla a les seves programacions: I think therefore I am és una programa finlandés on els nens responen a qüestions filosòfiques de primer ordre; Inside the nature’s giants explora el cos d’una balena morta des del punt de vita de l’humor i, sobretot, de la divulgació científica. En quant a les ficcions low cost ens trobem la hongaresa The breathe in hungary (el seu jove director en els presentarà), la nordamericana Something Blue (on es retrata un matrimoni estrany entre un home blau de classe baixa i una dona blanca de classe pudent), la brasilera Trapped!, el thriller suec The case i la producció de la XTVL Tu mateix. Algunes d’aquestes “ficcions” (Tu mateix, Something blue o The case) trenquen amb el gènere i utilitzen els mecanismes del documental per a explicar les històries i l’espectador no pot ubicar a què està assistint. Finalment es podran veure documentals on les noves tecnologies han estat crucials per dur-los a terme: el web-documental de Miami-L’havana i The Prison Valley, el documental realitzat a partir de la participació ciutadana de 24h Berlin-a day in life i el “locumentary” The Bergen Railway. Una altra característica d’aquests projectes és la seva durada: en el primer cas es tracta d’un treball work in progress que va generant-se a través de la web, a la producción alemana el programa es va emetre al llarg de 24 hores i en el darrer cas, el documental va durar el que durava el trajecte amb tren.

Aquest dissabte Barcelona serà, de nou, l'únic escenari del nostre país on es presenten programes i es faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat d'arreu. Enguany ja hi ha més de 800 inscripcions, xifra que ha superat, fins i tot, el nombre d’inscripcions anuals del seu germà gran, l’INPUT.

Enguany l'escenari tornarà a ser l'auditori del CCCB, en una jornada maratoniana (de 9.30 a 22.30h) que tindrà lloc el dissabte 4 de desembre. D'aquesta manera, tots els professionals i interessats de les diferents comarques podran assistir a la trobada i intercanviar experiències amb professionals d'arreu de manera intensiva.

L’entrada és gratuïta i podeu trobar més informació a la pàgina web: www.miniput.cat


dissabte, 27 de novembre del 2010

A una setmana del MINIPUT! 4 de desembre al CCCB de 9.00 a 22.30h































"La televisión es cada vez menos informativa y se entrelaza más con el infotainment. La televisión pública está cuestionada y en revisión en casi todo el mundo y los poderes ya no pueden marcar el territorio con sus licencias. La televisión llega por todos lados. Primero fueron las parabólicas que florecían en las azoteas de los países democráticos y de aquellos que las prohibían. Ahora, internet, cada vez más imparable por muchos proxys y firewalls colocados por los censores. Edward R. Murrow, el hombre que desafió la caza de brujas del senador Joseph R. McCarthy desde la CBS ya se quejaba en 1958 cuando pronunció su famoso discurso antes los directores de informativos de televisión. Entonces Murrow se quejaba de que "el más poderoso instrumento de comunicación para insuflar en la ciudadanía las duras realidades que debemos afrontar si queremos sobrevivir no estaba a la altura de los ciudadanos. Ya creía que el público es más razonable, contenido y maduro de lo que creen la mayoría de los programadores. Y entonces la televisión estaba en la inocencia de la infancia. Las alternativas informativas de la imagen crecen ahora. (...) Pero, ¿será la nueva televisión como la vieja? Sirve de algo tener tanta oferta, tantos canales, tanta tecnología, tantas pantallas?".

Juan Varela a "La televisión es personal" dins del llibre "La televisión no lo filma", editat per ZEMOS98.