dilluns, 14 d’octubre de 2019

QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2019?

Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure el talent jove emergent prenent veu i mostrant el seu món (Anne+ i Gorda); un esforç per conscienciar la població sobre la depressió (Between Life and Death), la demència (Oops, we forgot your order) o les discapacitats físiques (Taboo) amb una barreja d’humor i honestedat; una exploració sobre la relació de la gent jove amb els seus genitals (My Vagina & I); la història revisitada a través del llenguatge audiovisual i en primera persona (Una historia necesaria i The Stranger) i un monòleg de la mà d'Elisenda Carod, Elisenda Rovira i Charlie Pee que repassarà els millors programes de les 25 edicions del MINIPUT, entre altres.

FALTA CARTELL MINIPUT

Talent jove per a públic jove
    • “Tothom en té, però quasi mai se’n parla.” Així comença el programa My Vagina & I, un factual de la cadena danesa DR3 que demostra que “el que tenim entre les cames afecta el que ens passa al cap. Dit en altres paraules, és un espai on la gent jove parla sobre diferents temes relacionats amb els genitals (la masturbació, la depilació, etc.) intentant trencar tabús. Tot això ho fa des de l’anonimat mostrant, única i exlusivament, genitals.
    • En una societat dictada pels cànons de bellesa femenins, estar grassa no és fàcil. I cada cop menys, ja que a través de les xarxes socials es ven la idea que el progrés personal passa per perdre pes i posar-se en forma. La sèrie Gorda, produïda per UN3 (canal públic administrat per la Universidad Nacional 3 de Febrero) i dirigida per tres dones a partir de les seves experiències, aborda des de la “gordofòbia” un conjunt de fòbies, racismes i models de violència quotidiana que van més enllà de la simplifació.  
    • Cansades de veure històries d’homosexuals que surten de l’armari o que tenen unes relacions traumàtiques, les creadores d’Anne+ van voler fer “la sèrie que haurien volgut veure d’adolescents”: una noia qualsevol tenint relacions amb altres persones, sense que la sèrie se centri exclusivament en la seva orientació sexual. Finançada inicialment a partir de micromecenatge, va fer el salt a la televisió pública i va aconseguir una àmplia audiència, assegurant així la producció de la segona temporada.  
La TV pública com a eina per conscienciar
    • L’envelliment de la població dels països occidentals més avençats és innegable. Això pot comportar, en molts casos, problemes de demència. A Corea del Sud, on l’esperança de vida és de 82 anys, quan una persona pateix demència se l’aparta de la vida pública. El reality Oops, we forgot your order posa 5 persones amb demència de cara al públic en un restaurant, tot mostrant els reptes, complexitats I recompenses que suposa treballar amb elles.
    • On són els límits de l’humor? Una persona amb una discapacitat física, pot fer broma de la seva pròpia discapacitat? A Taboo, un factual entertainment, un còmic passa una setmana amb 4 persones que tenen alguna discapacitat. Al cap d’uns mesos, fa un monòleg humorístic amb el contingut que ha extret de la seva estada, davant d’un públic que també té, en la seva majoria, alguna discapacitat física. Aconseguirà fer-los riure? Traspassarà els límits del bon gust?
    • La depressió és una de les principals causes de mort entre la gent jove. Basat en una forma de teràpia existent, Between life and death emparella un jove amb depressió amb un altre que té una malaltia terminal i en fa un seguiment durant un any. Per fer-ho, van treballar conjuntament amb professionals experts en aquest tipus de teràpia,  sent conscients de les qüestions ètiques que plantejava fer servir aquesta teràpia amb fins televisius. També van habilitar un chatbot, en col·laboració amb el National Suicide Helpline.
Revisitar la història a través del llenguatge audiovisual i en primera persona
    • A vegades la memòria ens falla i no recordem bé les coses, o se’ns hi barregen les emocions i fa que no ho veiem del tot clar. A través de les imatges i dels continguts de les xarxes socials, tot barrejant realitat i ficció, revivim la història de l’Amanda a The Stranger, que va ser contactada per Casper a través de Facebook. El que començava sent una història d’amor es va acabar convertint en una cosa molt diferent. 
    • La sèrie Una historia necesaria neix de la voluntat de reconstruir audiovisualment la realitat que es va viure a Xile a partir de 1973, amb el cop d’estat militar liderat per Augusto Pinochet. L’objectiu és donar a conèixer aquesta realitat a les noves generacions per tal de conscienciar-les sobre la memòria història i evitar que es pugui arribar a repetir. La sèrie va guanyar el premi International Emmy 2018 a Millor Sèrie Curta. 
    • El MINIPUT arriba a les 25 edicions i tant la televisió com els hàbits de consum han canviat molt. Quins programes segueixen ressonant a les nostres televisions i als notres imaginaris? Quins semblaven molt trencadors però han acabat en l’oblit? Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee ens guiaran, amb moltes dosis d’humor i de feminisme, pels 25 anys de la Mostra de TV de Qualitat.


Us esperem el dissabte 30 de novembre de 2019 al Teatre del CCCB per veure aquests programes i molts més!
Entrada gratuïta, inscripcions a www.miniput.cat/inscripcions 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada