dimecres, 30 d’octubre de 2019

18:00h - My Vagina & I

(Dinamarca, factual, 10’, DR3)
Presenta: estudiants UdL, amb la presència de Andreas Gabrielsen (creador)

Que els genitals són tabú, no fa falta dir-ho. Però que és important conèixer-los i parlar-ne d’una manera educativa, també.
Andreas Gabrielsen considerava que l’educació sexual a les escoles de Dinamarca era molt antiquada i que no se’n parlava d’una manera enriquidora, si no creant pors i tabús. Per això va crear My Vagina & I i My Penis & I, amb el permís de la DR per fer l’experiment: capítols curts on gent jove parla sense pèls a la llengua dels seus genitals, ensenyant-los obertament a càmera. 



Tot i ser molt explícit, és també molt anònim, perquè no es veu la cara ni res que pugui identificar els participants del programa. Cada capítol tracta un tema diferent: la masturbació, l’estètica, accidents a l’hora de practicar sexe, ereccions… 



Adreçat a un target d’entre 15 i 30 anys, el programa va tenir molt èxit a Dinamarca, convertint-se en el tercer programa més vist el 2018 a la seva pròpia plataforma. També va passar per les escoles, actualitzant l’educació sexual. Malgrat la seva voluntat educativa, era l’únic programa de l’Input 2019 que tenia un senyal de perill que assenyalava el seu “contingut gràfic ofensiu”. Cal tenir en compte, també, que per poder fer publicitat del programa a les xarxes van haver de tapar els genitals amb emoticons per evitar la censura.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 18:00h
Teatre del CCCB, Barcelona

dilluns, 28 d’octubre de 2019

14:10h - The Cleaners

(Alemanya, documental, 88’, Arte)

Presenta: Ingrid Guardiola (UdG)

Intentar trobar la manera perquè les xarxes socials siguin un espai lliure per crear i compartir contingut però que, alhora, no sigui una “tierra sin ley”, és molt complicat. La censura que s’aplica actualment a les xarxes socials passa de ser un control de convivència per ser un control polític i social exhaustiu, on les empreses d’aquestes xarxes volen controlar el que es penja i el que es veu. Però qui s’encarrega de controlar i eliminar el contingut no apropiat?



Empreses a Filipines i altres països del sud-est asiàtic tenen milers de treballadors que es dediquen a mirar 25000 imatges diàries i decidir quines són adequades i quines s’han d’eliminar, per “netejar la brutícia d’Internet”. Els mateixos treballadors afirmen que aquesta feina perjudica el cervell, ja que s’assumeix la violència com a una cosa normal i acceptada. 



El documental, que ha passat per festivals com Sundance, Rotterdam o Hot Docs, demostra que Facebook no és una empresa de comunicació si no una empresa tecnològica i que la tecnologia no és neutra, perquè no ho és la gent que hi ha al seu darrere.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 14:10h
Teatre del CCCB, Barcelona

divendres, 25 d’octubre de 2019

17:30h - The Stranger

(Dinamarca, factual, 25’, TV2 Denmark)

Presenta: estudiants URL-Blanquerna 

The Stranger comença sent un conte de princeses actual: una jove mare soltera, Amanda, coneix un home atractiu, Casper, a través de Facebook. S’enamoren i tenen un festeig molt romàntic. Ell és extremadament ric, hereu de la noblesa danesa. Malgrat tot, en Casper no és el que sembla: resulta ser un dels estafadors més notoris de Dinamarca, Casper Rieper-Holm. Amanda és una altra de la seva llarga llista de víctimes. 



El projecte va començar com un capítol del podcast “In a relationship with…”. En sentir-lo, la directora, Nicole N. Horanyi, va quedar fascinada i va voler reproduir les vivències d’Amanda amb la major precisió possible. El factual representa els 100 dies que Amanda i Casper van passar junts, sempre des del punt de vista d’Amanda, barrejant imatges reals amb arxius de les xarxes socials i trencant la quarta paret. A part de Casper, que està interpretat per un actor i no va voler participar al programa, la resta de personatges s’interpreten a ells mateixos. Horanyi explora què se sent quan s’és seduïda per algú com Casper, que ja ha seduït moltes altres víctimes assumint diferents identitats i amb diferents objectius.  



El programa ha tingut molt èxit a Dinamarca i ha guanyar el Doc NYC Viewfinders Competition. 
Si domineu el danès i voleu escoltar el podcast, ho podeu fer en aquest enllaç.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 17:30h
Teatre del CCCB, Barcelona

dimecres, 23 d’octubre de 2019

10:15h - Taboo

(Bèlgica, factual entertainment, 55’, VRT één)
Presenta: David Llanes (El Terrat), amb la presència del productor

On són els límits de l’humor? Què passa quan es traspassen? I qui decideix quan s’han traspassat? El factual belga Taboo explora si la discapacitat pot ser una font d’humor i eixampla aquestes fronteres juntament amb persones que tenen discapacitats físiques. Durant una setmana, el presentador i conductor Philippe Geubels conviu amb quatre persones amb discapacitat. Al cap d’uns mesos, fa un monòleg sobre les seves vivències, que és gravat i emès per televisió. En definitiva, un programa d’humor amb gent de qui no ens n’hauríem de riure. 



En aquest programa el que importa són les persones i les seves històries, més enllà de les seves discapacitats, i l’admiració que senten les unes vers les altres. Alguns d’ells pensen “si m’hagués quedat a casa aquell dia…”, però al cap de poc el pensament els canvia perquè estan contents d’estar vius, i això els fa tenir ganes de viure.



30 de novembre de 2019, 10:15h
Teatre del CCCB, Barcelona

dilluns, 21 d’octubre de 2019

15:45h - Oops, we forgot your order

(Corea del Sud, reality, 55’, KBS)

Presenta: Mercè Oliva (UPF)


Una de les malalties més comunes de les poblacions envellides és la demència. A Corea del Sud, més d’un milió de persones la pateix, encara que moltes vegades no es digui ni tan sols als familiars per por a ser aïllat. La demència, per la població coreana, suposa la “mort social” i no se’n parla als mitjans de comunicació. 



Amb l’objectiu de canviar la visió sobre la demència i seguint un exemple japonès, es va crear un restaurant al centre de Seül on els errors eren acceptats i sovint se sentia dir “no he demanat això”. Els cambrers eren 5 persones grans amb problemes de demència, coordinats per la cantant Song Euni i amb el famós xef Lee Yeonbok a la cuina. Per crear el programa, es va treballant juntament amb el Seoul Dementia Centre i al càsting s’hi van presentar més de 100 persones. Un cop seleccionats, es va donar petites càmeres als participants perquè gravessin la seva vida diària i mostressin les dificultats de viure amb demència, no només pels pacients sinó també pels familiars i acompanyants, que moltes vegades tenen molt poc suport i també ho viuen amb vergonya i pudor. 



El programa va tenir molt èxit a Corea del Sud i, gràcies a això, ara es parla de demència a altres programes i mitjans. Tot i que no hi va haver proves mèdiques als participants, la directora considera que hi va haver una millora en tots ells, ja que després del programa se sentien més vius, més acceptats i amb menys vergonya, fet que també s’aplicava als seus familiars. Channel 4 va adaptar el programa, The Restaurant That Makes Mistakes, de la mà de Luke Genower, creador del reality Old People’s Home for 4 Year Olds, que vam veure al MINIPUT 2018. 

Si voleu més informació sobre el projecte japonès que va inspirar el programa coreà, podeu fer clic aquí.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 15:45h
Teatre del CCCB, Barcelona

divendres, 18 d’octubre de 2019

11:35h - 100 Cameras

(Japó, factual entertainment, 30’, NHK)
Presenta: Joan Sanmartí (estudiant del Tecnocampus Mataró)

En el cinquantè aniversari de la revista i editorial de manga més venuda al Japó, Shonen Jump, la NHK va instal·lar 100 càmeres a les seves oficines per mostrar com es treballa i com s’inicien o es cancel·len els serials, alguns tan exitosos com One Piece. Amb tan sols quatre dies de rodatge (dos dels quals són els més destacats), van obtenir 2500 hores de metratge. Amb l’ajuda d’intel·ligència artificial per detectar el metratge amb veu humana, el resultat és un documental on s’observa, sense cap entrevista ni intervenció, els treballadors com si fossin animals salvatges. 



En una oficina amb 18 editors i cap dona, veure els seus hàbits i costums (per exemple, no són un grup massa ordenat) és d’allò més entretingut. A més, un duet còmic molt famós al Japó comenta els seus actes per fer més entenedora la trama. El programa ha tingut tant èxit que ja s’està preparant el segon i tercer capítol.



Dissabte 30 de novembre de 2019, 11:35h
Teatre del CCCB, Barcelona

dimecres, 16 d’octubre de 2019

18.35h - #followme

(Països Baixos, documental a Instagram, 50’, NPO 3)
Presenta: David Villarreal (estudiant de la UAB)

Al MINIPUT 2016 vam passar el programa Superstream me, un experiment radical emès en directe on dos personatges emetien la seva vida ininterrompudament al llarg de quinze dies en una pàgina web de la VPRO. Uns anys després, un dels seus protagonistes, Nicholaas Veul, segueix investigant sobre les xarxes socials i els efectes de compartir tot el que fem i creem. En aquest cas, es tracta del documental #followme, que va ser creat com un documental d’Instagram. Al compte @followme.doc anaven penjant diverses càpsules temàtiques (com a Instagram stories9 a mesura que avançava el documental. Un cop acabat, van penjar la versió completa a Instagram TV (que justa acabava de començar, al novembre de 2018). Una setmana més tard, es va emetre a la televisió dels Països Baixos. Al MINIPUT 2018, vam poder veure el curt #tagged, gravat en vertical i també de la cadena NPO 3. 



El documental indaga en les profunditats d’Instagram i la indústria que s’amaga al seu darrere. Per molts adolescents i joves, Instagram és la xarxa social més popular. Molts d’ells, és la primera que miren quan es lleven i d’on en treuen les notícies d’actualitat. En una societat on prima la imatge i on likes i followers són la nova moneda de canvi, com es guanyen diners? Com funciona aquesta indústria? Qui són els guanyadors i qui els perdedors? 



El creador i director es va posar en acció i va jugar amb les regles d’Instagram: va comprar seguidors i likes falsos, va participar en fòrums de comentaris (comment pods), va utilitzar l’aplicació russa Commenter… Com a resultat, van bloquejar el compte del documental per massa seguidors falsos!

Si voleu consultar el compte d'Instagram que es va crear pel documental, podeu clicar aquí.


Dissabte 30 de novembre de 2019, 18:35h
Teatre del CCCB, Barcelona

dilluns, 14 d’octubre de 2019

QUÈ ES PODRÀ VEURE AL MINIPUT 2019?

Al MINIPUT d’aquest any hi podreu veure el talent jove emergent prenent veu i mostrant el seu món (Anne+ i Gorda); un esforç per conscienciar la població sobre la depressió (Between Life and Death), la demència (Oops, we forgot your order) o les discapacitats físiques (Taboo) amb una barreja d’humor i honestedat; una exploració sobre la relació de la gent jove amb els seus genitals (My Vagina & I); la història revisitada a través del llenguatge audiovisual i en primera persona (Una historia necesaria i The Stranger) i un monòleg de la mà d'Elisenda Carod, Elisenda Rovira i Charlie Pee que repassarà els millors programes de les 25 edicions del MINIPUT, entre altres.

FALTA CARTELL MINIPUT

Talent jove per a públic jove
    • “Tothom en té, però quasi mai se’n parla.” Així comença el programa My Vagina & I, un factual de la cadena danesa DR3 que demostra que “el que tenim entre les cames afecta el que ens passa al cap. Dit en altres paraules, és un espai on la gent jove parla sobre diferents temes relacionats amb els genitals (la masturbació, la depilació, etc.) intentant trencar tabús. Tot això ho fa des de l’anonimat mostrant, única i exlusivament, genitals.
    • En una societat dictada pels cànons de bellesa femenins, estar grassa no és fàcil. I cada cop menys, ja que a través de les xarxes socials es ven la idea que el progrés personal passa per perdre pes i posar-se en forma. La sèrie Gorda, produïda per UN3 (canal públic administrat per la Universidad Nacional 3 de Febrero) i dirigida per tres dones a partir de les seves experiències, aborda des de la “gordofòbia” un conjunt de fòbies, racismes i models de violència quotidiana que van més enllà de la simplifació.  
    • Cansades de veure històries d’homosexuals que surten de l’armari o que tenen unes relacions traumàtiques, les creadores d’Anne+ van voler fer “la sèrie que haurien volgut veure d’adolescents”: una noia qualsevol tenint relacions amb altres persones, sense que la sèrie se centri exclusivament en la seva orientació sexual. Finançada inicialment a partir de micromecenatge, va fer el salt a la televisió pública i va aconseguir una àmplia audiència, assegurant així la producció de la segona temporada.  
La TV pública com a eina per conscienciar
    • L’envelliment de la població dels països occidentals més avençats és innegable. Això pot comportar, en molts casos, problemes de demència. A Corea del Sud, on l’esperança de vida és de 82 anys, quan una persona pateix demència se l’aparta de la vida pública. El reality Oops, we forgot your order posa 5 persones amb demència de cara al públic en un restaurant, tot mostrant els reptes, complexitats I recompenses que suposa treballar amb elles.
    • On són els límits de l’humor? Una persona amb una discapacitat física, pot fer broma de la seva pròpia discapacitat? A Taboo, un factual entertainment, un còmic passa una setmana amb 4 persones que tenen alguna discapacitat. Al cap d’uns mesos, fa un monòleg humorístic amb el contingut que ha extret de la seva estada, davant d’un públic que també té, en la seva majoria, alguna discapacitat física. Aconseguirà fer-los riure? Traspassarà els límits del bon gust?
    • La depressió és una de les principals causes de mort entre la gent jove. Basat en una forma de teràpia existent, Between life and death emparella un jove amb depressió amb un altre que té una malaltia terminal i en fa un seguiment durant un any. Per fer-ho, van treballar conjuntament amb professionals experts en aquest tipus de teràpia,  sent conscients de les qüestions ètiques que plantejava fer servir aquesta teràpia amb fins televisius. També van habilitar un chatbot, en col·laboració amb el National Suicide Helpline.
Revisitar la història a través del llenguatge audiovisual i en primera persona
    • A vegades la memòria ens falla i no recordem bé les coses, o se’ns hi barregen les emocions i fa que no ho veiem del tot clar. A través de les imatges i dels continguts de les xarxes socials, tot barrejant realitat i ficció, revivim la història de l’Amanda a The Stranger, que va ser contactada per Casper a través de Facebook. El que començava sent una història d’amor es va acabar convertint en una cosa molt diferent. 
    • La sèrie Una historia necesaria neix de la voluntat de reconstruir audiovisualment la realitat que es va viure a Xile a partir de 1973, amb el cop d’estat militar liderat per Augusto Pinochet. L’objectiu és donar a conèixer aquesta realitat a les noves generacions per tal de conscienciar-les sobre la memòria història i evitar que es pugui arribar a repetir. La sèrie va guanyar el premi International Emmy 2018 a Millor Sèrie Curta. 
    • El MINIPUT arriba a les 25 edicions i tant la televisió com els hàbits de consum han canviat molt. Quins programes segueixen ressonant a les nostres televisions i als notres imaginaris? Quins semblaven molt trencadors però han acabat en l’oblit? Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee ens guiaran, amb moltes dosis d’humor i de feminisme, pels 25 anys de la Mostra de TV de Qualitat.


Us esperem el dissabte 30 de novembre de 2019 al Teatre del CCCB per veure aquests programes i molts més!
Entrada gratuïta, inscripcions a www.miniput.cat/inscripcions