dilluns, 24 de febrer de 2014

10 FAKES QUE HAN PASSAT PEL MINIPUT



Arrel del FAKE que ahir va fer en Jordi Évole amb el programa SALVADOS sobre el 23F, recuperem 10 fakes que han passat pel MINIPUT. Alguns són experiments morals o sociològics com El joc de la mort, The Tourist Trap o Bye Bye Belgium, d’altres pretenen conscienciar a la población sobre alguns assumptes d’interès públic, com The Big Donnor Show, Come on Down and Out o Human Remains (que no és ben bé un fals documental), d’altres posen en evidència els errors del sistema, com Basta, Brass Eye o Let’s Make a Baby (en aquest cas el sistema televisiu), i en d’altres casos són mers divertimentos, experiments audiovisuals de carácter més lúdic, com The Truth about Marika o Faking it.

MINIPUT 2012
Basta (Neveneffecten, VRT, Bèlgica, 50’, documental)
Quatre humoristes investiguen estafes de la vida real i es vengen. Agafen les malícies dels perpetradors frontalment i les exposen o fan idioteses a la manera d’una venjança de l’home crèdul comú: centres de teleoperadores que et deixen penjat a la línea, bancs amb solucions per la crisis financera, premsa massa mandrosa per comprobar les fonts… Aquests quatre Robin Hoods, han decidit que “prou és prou”. Basta…és hora de passar a l’acció. Els “Basta Boys” estan decidits a exposar aquestes situacions i a donar-los a aquests homes les seves pròpies medicines. Sempre corrent el risc de ser descoberts, però sovint aconseguint posar el dit a la llaga. És periodisme d’investigació en el seu millor estat: fet a casa…i amb sentit de l’humor. Amb un share del 40% en prime time, Basta va ser un èxit a Bèlgica. Divertir-se mai havia estat un assumpte tan seriós.
Presentació: Jordi Evolé (director de Salvados, La Sexta)
Amb la presència de Koen De Poorter (co-director)

MINIPUT 2011
Le jeu de la mort (93’, France 2, formats)
Docu-reality de la televisió pública francesa on se simula un concurs en què els participants sotmeten un concursant a una descàrrega elèctrica quan aquest s’equivoca en una resposta. El programa serveix per veure la capacitat d’obediència de la gent i el poder i l’autoritat que té la televisió en la nostra societat. És l’adaptació d’un experiment fet als anys seixanta per l’investigador nord-americà Stanley Milgran a la Universitat de Yale per analitzar els mecanismes d’obediència i submissió a l’autoritat. L’experiment va tenir com a resultat un 62,5% d’obediència. El 81% dels concursants no va tenir problemes a aplicar la descàrrega.
Convidat: Raul Minchinela (periodista i analista dels mitjans) 

MINIPUT 2008
The Big Donor Show (Holanda, 50’, 2007, xou d’impacte)
La donant és Lisa, una dona de 37 anys que té poca esperança de vida ja que li han detectat un tumor cerebral maligne. En aquest programa, Lisa decidirà a quin dels tres pacients que han estat esperant durant anys un trasplantament, li donarà el seu ronyó. El públic esdevé també còmplice de la donació. BNN i la productora més rendible en el mercat, Endemol, han buscat una combinació letal: la salut i els concursos. Aquest programa va rebre grans crítiques i censures a tot Holanda però va tenir com a conseqüència l'augment de donacions de ronyons, que era el que pretenien, donat que el president de la televisió havia mort de insuficiència renal. 
Amb la presència de: Keesjan den Daas (director)

MINIPUT 2008
The Truth about Marika (Suècia, 60’, ficció-sèrie interactiva)
Un home noucasat queda perplex quan la seva estimada esposa, Marika, desapareix de cop. La seva millor amiga creu que s’ha introduït en una societat secreta que l’ha portada fora del sistema. Centenars de persones han desaparegut de la mateixa manera, però el govern suec roman callat. Hi ha una societat secreta esperant a ser descoberta? Hi ha una gran conspiració? Hi ha una realitat més gran que la veritat? Quina és la veritat sobre Marika? L’espectador mai no pot estar segur si la història té un guió o si està basada en fets reals. Alguns espectadors van trobar la sèrie ofensiva, i van dir que un canal de servei públic no s’hauria de burlar de la veritat. Jutgin vostès mateixos.
Amb la presència de: Daniel Lägersten (director).

MINIPUT 2007
Bye bye Belgium (ficció-TV movie, 95’, Bèlgica, RTBF, 2006)
Estem a l’estudi d’emissió en directe del magazine setmanal de notícies de la RTBF Front Page Questions. El programa és interromput per un butlletí especial de notícies. Segons l’estrella del periodisme que el presenta, el Parlament flamenc ha votat separar-se del regne de Bèlgica. Polítics, artistes, celebritats dels esports, la gent en els carrers comenta i expressa els seus sentiments, incloent-hi el mateix mànager de la RTBF i alguns polítics. Aquest moment històric dóna les quotes de pantalla més altes. És possible imaginar-se un programa semblant a les nostres pantalles fet per professionals d’aquí?
amb la presència de: Philippe Dutilleul, director de Bye Bye Belgium

MINIPUT 2007
Let’s Make a baby (57’, Anglaterra, 2006, documental-sèrie, BBC)
Una falsa, però creïble idea va ser presentada, promocionada i defensada davant les organitzacions de televisió de tot el món: una reality show basat en 5 homes i 5 dones, solters, i un objectiu, fer un fill, essent el primer en aconseguir-ho la parella guanyadoar. A les audicions se li demanava a la gent de participar en un format de televisió basat en la realitat més èticament grotesca. Què se'ls demanaria als concursants? Creuria algú que és real? I, pitjor encara, el compraria algú per emetre'l?

MINIPUT 2003
 Faking it (Documental de telerealitat, Gran Bretanya, Channel 4, 65’)
Un punk davant de la perspectiva de fer-se passar per director d’orquestra als ulls d’un conjunt simfònic professional, el públic i tres crítics especialitzats. Assistim a la seva transformació, que no és només física. Patim amb el seu esforç i fem nostres els neguits dels tutors que l’ajuden. Ens emocionem com la família que l’ha acollit. Una història de superació personal. L’home del final ja no és el mateix. En acabat, el premi de debò no és en metàl.lic sinó un intangible: l’autoestima. Situacions variades, humor i empatia

MINIPUT 2000
Human Remains (Jay Rosenblatt, PBS, 1998, Documental) -text en anglès-
Human Remains illustrates the banality of evil by creating intimate portraits of five infamous dictators. The film unveils the personal lives of Adolf Hitler, Benito Mussolini, Joseph Stalin, Francisco Franco and Mao Tse Tung. We learn the private and mundane details of their everyday lives - their favourite foods, films, habits and sexual preferences. There is no mention of their public lives or of their place in history. Their personalities and psychological makeup are revealed through the details they share. The entire film is factual combining direct quotes and facts sifted from biographies. The use of foreign voice-over and British translators give the film a BBC type documentary style and adds to the verisimilitude of the film. A dark poetry pervades the entire film. Irony and even occasional humour are sprinkled throughout. The intentional omission of the horrors for which these men were responsible hovers over the film. Human Remains addresses this horror from a completely different and more obtuse angle, forcing the viewer to confront the nature of evil. /// BASED ON A TRUE STORY + THROUGH FICTIONAL SCRIPTED NARRATIONS

MINIPUT 1999
The Tourist Trap (1998, David Dugan, UK) -text en anglès-
The aim of the series was to find out if national stereotypes are true or false. To do this we took over a hotel in Turkey and rigged it with hidden cameras and microphones. Then we flew out, in consecutive weeks, 30 British, 30 German, 30 Japanese and 30 American tourists. The groups were selected so that they were matched for age, sex, occupation and income. Each week we set up the same incidents for the groups to deal with. These incidents were psychology experiments designed to test national stereotypes. So, for example, every Wednesday the bus driver taking the group back to the hotel appeared to be drunk. The British group got angry, while the German group was concerned that the driver should not lose his job because of their complaint. Other information was also gained: for example, the amount of beer each group drank was measured. The British group drank more than the other three groups put together. The series was a ratings success, but the reviews were mixed.

MINIPUT 1998
Brass Eye (Chris Morris, Caroline Lerry, 1997, Channel 4) -text en anglès-
Originally scheduled for November of last year, Chris Morris´ controversial series was delayed at short notice while compliance issues were resolved. The show´s particularly innovative style, on the borderline between current affairs and entertainment, posed a challenge because it raised certain issues for which the only regulatory guidelines apply to current affairs and factual programs. However, following a searching editorial review – at the highest levels within the channel – of both series and its making, Channel 4 is now satisfied there is sufficient public interest in the programs to merit transmission within existing guidelines. Channel 4´s Director of Programes John Willis comments: “We are delighted that we have overcome the problems that delayed our original our scheduling of the series; problems arising precisely because the series was breaking new ground in the disputes borderlands between comedy and current affairs.”

MINIPUT 1994
Come on down and out (1994, Stephen Garrett, Channel 4) -text en anglès-
Andrew O’Connor and Annabel Giles welcome you to COME ON DOWN AND OUT, television’s first game show for the homeless. A superb, fully equipped modern home is up for grabs this evening and three contestants will battle it out for the chance to move in.The contestants’ hard luck stories on tonight’s show include a young woman who lives in a hostel and has recently become pregnant for the second time, a young man who has lived on the streets for the last three years and a man in his 50s who lost his business and his home because of the recession.Recorded in front of live audience, COME ON DOWN AND OUT breaks new ground for game shows but like all great shows only one person can win, and so two people may face life back on the street if they get the answers to a preliminary round of questions wrong!Contestants will also be asked to BUILD THE BASH –a shelter from wood, plastic and cardboard—all against the clock!Our concealed cameras caught all of our contestant unawares for special “What happen next” round. Can contestants guess what each other did next? Finally, a quick-fire round of questions from the audience will decide the winner. So COME ON DOWN AND OUT and see if the final square reveals the star prize. COME ON DOWN AND OUT was developed by Channel 4 as the first game show for the homeless, presented within a week of programming on the subject. “COME ON DOWN AND OUT breaks new ground for game shows by trying to help those in greatest need. But, like all great game shows, only one person can win”.